La Campanya per la Justícia Fiscal del País Valencià va celebrar aquest dimecres el II Fòrum Ciutadà, amb el lema «Els Impostos Salven el Poble», en el qual van abordar dos temes clau: «Els rics no paguen IRPF?» i «La desfiscalització de la riquesa». La jornada, que va acollir a més de 80 persones, va tindre lloc a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset i va ser inaugurat per Carles Xavier del CMRP i Maite Puertes d’UGT.
Entre les persones convidades, van destacar Carlos Cruzado i José María Mollinedo, president i secretari general de Gestha-Sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda, així com autors del llibre Els rics no paguen IRPF: claus per a afrontar el debat fiscal. També van participar Ángeles Pla i Salvador Montesinos, especialistes en Economia Aplicada i Dret Tributari de la Universitat de València.
Cruzado: «Els rics no paguen IRPF»
Cruzado i Mollinedo van dur a terme una anàlisi de l’evolució dels impostos a l’estat espanyol, des de la democràcia fins als nostres dies. El president de Gestha va començar assenyalant que «els rics no paguen IRPF ni la resta dels tributs que haurien de pagar d’acord amb la seua capacitat econòmica».
A partir d’ací, Cruzado es va centrar en els efectes negatius de les teories neoliberals que defensen, d’una banda, la reducció o eliminació dels impostos a les grans fortunes i, per l’altra, l’augment de l’impost indirecte al consum. Com a conseqüència, «veiem, des de fa uns anys, que això ha comportat un increment de les desigualtats», va assegurar el ponent.
Per això, «quasi el 80% de la ciutadania, de manera transversal, sosté que el sistema no és just, que no paga més qui més té, i que no es dedica prou a les polítiques socials». Això es reforça amb la realitat i és que «els impostos a la riquesa, que són fonamentalment el de successions i donacions i el del patrimoni, han anat reduint la seua recaptació a causa de la competència a la baixa entre comunitats», tal com va explicar Cruzado. En aquest sentit, va apuntar la necessitat d’una corresponsabilitat per part de les autonomies pel que fa a política tributària.
«Cal millorar la progressivitat dels impostos»
Per la seua part, Mollinedo va reflexionar sobre la necessitat de millorar la progressivitat dels impostos estatals, en comparació amb la mitjana europea, ja que «veiem que la redistribució de la riquesa no s’està produint», va assegurar. En opinió del ponent, «la progressivitat fiscal està protegida per la Constitució espanyola, per la qual cosa el que fa falta per a escometre una reforma és voluntat política». El secretari general de Gestha també va defensar la necessitat de més transparència per a desarticular el discurs demonitzador dels impostos.
Ángeles Pla, va fer una explicació de l’impost de successions i donacions, desmentint el mite de que supose una doble imposició. Segons l’experta «l’objectiu d’aquest impost és garantir la igualtat d’oportunitats i reforçar la progressivitat global del sistema».
Salvador Montesinos va tancar aquest debat amb una anàlisi sobre l’impost del patrimoni, un altre dels tributs cedits a les comunitats autònomes. Va exposar el sentit de l’impost i va oferir arguments en contra dels seus retractors. «El sistema està construït perquè les elits econòmiques puguen fugir de l’impost sobre la renda, els rics són cada vegada més rics, per la qual cosa l’impost sobre el patrimoni és un tribut just i necessari», va concloure.
La jornada s’organitza en el marc del Dia d’Acció Global per l’Eliminació dels Caus Fiscals, que se celebra cada 3 d’abril. Per això, en finalitzar el fòrum, es va procedir a la lectura del manifest que ha elaborat la Campanya per la Justícia Fiscal, en el qual es reivindica una fiscalitat justa, progressiva i amb capacitat recaptatòria suficient per a garantir les polítiques socials i corregir les desigualtats. Una cosa vital en moments de crisis com el que enfronta actualment la població valenciana a conseqüència de la dana.
