Als afores del teatre del mercat d’Aldaia tres senyores escridassen el dimecres 28 de gener. Una d’elles porta una senyera amb la franja blava. La resta, espera i observa. El que entrarà és Gabriel Rufián. Com si es tractara d’una estrella del rock, el de Santa Coloma de Gramenet és rebut per una turba i un conjunt de ciutadans que l’esperen allà. No obstant això, la gran notícia a tots els mitjans de comunicació és el que passa fora. Però, tanmateix, dins hi ha unes 210 persones que han omplit el teatre. Què és el que més van difondre els mitjans de comunicació? Doncs, sí. Les tres dones que escridassen. Aquest és un patró que es repeteix a les xarxes i majoritàriament, en castellà. En termes relatius, els vídeos en valencià generen entre dues i tres vegades més interaccions que els vídeos en castellà, tot i acumular menys visualitzacions.
Els successos i accidents concentren prop de la meitat de totes les visualitzacions dels Reels (vídeos curts d’Instagram) més vistos dels principals mitjans de comunicació del País Valencià, segons una anàlisi comparativa de continguts audiovisuals a Instagram elaborada a partir de dades públiques i mètriques agregades. L’estudi constata que, tot i aquest predomini en volum, els continguts vinculats a la identitat, la llengua i el territori són els que generen més comunitat, confiança i interacció proporcional amb l’audiència.
S’han analitzat els continguts audiovisuals d’À Punt, com a mitjà públic valencià, i de diverses capçaleres privades d’àmbit autonòmic i estatal amb edicions valencianes, com Levante-EMV, Las Provincias, Información, Mediterráneo, eldiario.es Comunitat Valenciana i esdiario Comunitat Valenciana, així com els reels publicats per Diari La Veu del País Valencià.
L’anàlisi, basada en els 9 Reels amb més visualitzacions de diverses capçaleres valencianes, mostra que els vídeos de successos —accidents, rescats, incendis o episodis catastròfics— acumulen aproximadament entre el 48% i el 52% de les visualitzacions totals. Es tracta de peces amb un fort impacte emocional i una gran capacitat de viralització immediata, especialment quan van acompanyades d’imatges potents i titulars directes. En segon lloc, apareixen els continguts de polèmica política immediata, que concentren al voltant d’un quart de les visualitzacions, però amb una vida útil més curta i molt dependent del context informatiu del moment.
Els continguts relacionats amb la identitat col·lectiva, el valencià i el territori representen un percentatge menor del total de visualitzacions, situat entre el 15% i el 18%. Malgrat això, l’estudi destaca que aquest tipus de vídeos presenten un compromís relatiu més alt, amb més comentaris, més guardats i una persistència més elevada en el temps. En termes editorials, això indica que no són els que arriben més lluny, però sí els que arrelen més entre el públic.
La llengua és un altre factor clau. Els vídeos curts en castellà concentren prop del 90% de les visualitzacions dels vídeos més vistos, mentre que els continguts en valencià representen aproximadament un 11%, amb una presència clarament minoritària en nombre de peces. L’estudi subratlla, però, que aquesta dada no permet concloure que una llengua funcione millor que l’altra, ja que la mostra no és cronològica i analitza únicament els vídeos amb més impacte. En aquest sentit, el valencià torna a destacar en indicadors qualitatius, amb una relació més estreta amb l’audiència i una capacitat més elevada de generar confiança.
L’anàlisi combina dades absolutes —visualitzacions totals i abast— amb indicadors relatius, com la mitjana de visualitzacions per vídeo o la interacció acumulada per cada mil visualitzacions. Aquest enfocament permet comparar mitjans grans i xicotets de manera més justa i observar com no tots capitalitzen igual els grans esdeveniments. Davant episodis com una dana, una mobilització social o una polèmica institucional, alguns mitjans multipliquen l’impacte mentre altres passen més desapercebuts.
La conclusió principal és clara: el tema més vist no és necessàriament el que construeix més confiança. Els successos aporten volum i viralitat, però la identitat, la llengua i el territori són els elements que consoliden comunitat. En un ecosistema comunicatiu marcat per la sobreabundància de continguts, el repte dels mitjans del País Valencià no és només arribar lluny, sinó saber a qui parlen, com ho fan i per què l’audiència els creu.
Potser el que té més repercussió és que tres persones escridassen el ponent als afores d’un mercat, però, el que quantitativament genera més comunitat és l’escolta activa al barri. A la gent normal com canta Manel. Això és el que ha fet Esquerra Republicana del País Valencià aquesta setmana. Han escoltat, han creat cultura compartida i han generat comunitat.
