La composició dels òrgans de les institucions estatutàries, la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el Consell Valencià de Cultura (CVC), el Comité Econòmic i Social i el Consell Jurídic Consultiu (CJC) estan lluny de vetlar per la representativitat de les dones. Aquesta és la principal conclusió de l’Informe de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat.
Així, per a aconseguir revertir aquesta situació, les Corts van aprovar ahir una proposició, que implica la modificació de les lleis reguladores de les institucions de la Generalitat que arreplega l’Estatut d’Autonomia, per a garantir la paritat de gènere en els seus òrgans. Amb aquesta decisió, els citats ens hauran de contemplar la presència igualitària d’homes i dones en la seua composició. Un procés que a priori no podria concloure aquesta legislatura, atesos els períodes de renovació dels membres dels diferents organismes que han de complir la proposició.
Mesures per a avançar l’aplicació
Els grups de les Corts que han tramitat la proposició són conscients d’aquesta “dificultat” a l’hora de posar en pràctica les modificacions plantejades. La diputada del grup socialista, Rosa Mustafá, assenyala que ja van advertir durant l’elaboració del text que la paritat en els ens estatutaris podria tardar a ser efectiva. Per això, avança que s’estan estudiant algunes mesures perquè puga aplicar-se abans del que ordenen els estatuts de les citades entitats.
“Si es tarda molt a posar-la en pràctica no es notaran els efectes de la normativa”, indica Mustafà, alhora que subratlla la necessitat d’anar avançat en aquest tipus de lleis perquè el principi d’igualtat que recullen la Constitució espanyola o el mateix Estatut d’Autonomia “dissortadament ha resultat insuficient per al desenvolupament de la igualtat efectiva”, lamenta la diputada socialista.
Rosa Mustafá: “Si es tarda molt a posar-la en pràctica no es notaran els efectes de la normativa”
Per la seua banda, el síndic de Compromís, Fran Ferri, també constata aquesta circumstància, però confia que la paritat siga realment efectiva en els anys que queden d’aquesta legislatura i la següent. En aquest sentit, destaca que el pas fet ahir a la cambra és el més important. “Canviar aquest tipus de llei requereix un suport de tres cinquenes parts de les Corts i vam aconseguir un quòrum de dos terços, un percentatge que garanteix que es complirà l’acordat i que perdurarà en el temps”, indica Ferri. El diputat de la coalició també explica que durant el procés d’elaboració del dictamen es va mantindre contacte amb les entitats afectades per la proposició. “Totes van ser receptives i sensibles a les modificacions. I jo destacaria el cas de l’Acadèmia, que conscient de les dificultats que presenta el seu procés de renovació de càrrecs ens va suggerir algunes millores per a aconseguir la paritat”, expressa Ferri, qui apunta que en el cas del CVC la igualtat de gènere podria arribar abans que finalitze la legislatura.
Fran Ferri: “El quòrum aconseguit a les Corts garanteix que es complirà l’acord i que perdurarà en el temps”
Una simple ullada a la composició dels òrgans estatutaris permet comprovar com la desigualtat és la nota dominant. Dels vint-i-un membres del CVC, 16 són homes i cinc, dones: Glòria Marcos, Ana Noguera, Soledad Giménez, Consuelo Císcar i Josepa Frau. En aquest cas, la proposició indica que cal afegir un apartat nou a l’article 8 amb la següent redacció: “Les diferents renovacions de l’òrgan hauran de respectar la igualtat entre dones i homes en funció del seu mèrit i la seua capacitat. A l’efecte d’aquesta llei, es considera que existeix igualtat entre dones i homes quan hi haja una presència mínima del 50% de dones”.
Pel que fa a l’AVL, sols quatre dels vint-i-un integrants són dones: Immaculada Cerdà, Verònica Cantó, Maria Isabel Guardiola i Carme Miquel. En aquesta cas, la llei també determina els criteris per a establir la paritat. “Es considera que hi ha igualtat entre dones i homes quan hi ha una presència mínima del 50% de dones. El procés d’insaculació al qual fa referència aquest article es realitzarà garantint que el seu resultat no vaja en detriment de la presència del sexe infrarepresentat en l’òrgan”.
El CJC, el més paritari
El CJC és l’organisme que més s’aproxima a la paritat, ja que tres dels huit membres actuals són dones: Margarita Soler, que és la presidenta; Asunción Ventura; i M. Carmen Pérez. El redactat de la modificació del seu reglament quedaria així: “En cada renovació dels i les membres per elecció, la composició haurà de respondre a igualtat entre dones i homes en funció del seu mèrit i la seua capacitat. Als efectes d’aquesta llei, es considera que hi ha igualtat entre dones i homes quan hi ha una presència mínima del 50% de dones entre el total dels i les membres per elecció”.
El cas més discriminatori és el de la Sindicatura de Greuges, on els tres membres són del gènere masculí. Als efectes d’aquesta llei, es considera que existeix igualtat entre dones i homes quan hi ha una presència mínima del 50% de dones entre les sindicatures adjuntes. Al consell de la Sindicatura de Comptes, format per quatre membres, sols hi ha Marcel·la Miró, expresidenta de les Corts. La llei considera que existeix igualtat entre dones i homes quan hi haja una presència mínima del 33% de dones.
Per últim, el Comité Econòmic i Social, integrat per catorze experts, inclou tres dones. La proposició fa una clara referència al cas de les dues persones expertes en assumptes pertanyents a l’àmbit material de competències del comité que també hauran de respectar la igualtat entre dones i homes. Als efectes d’aquesta llei, es considera que hi ha igualtat entre dones i homes quan hi ha una presència mínima del 50% de dones.
