Fa tot just 10 anys, el 19 de juny del 2014, Felip VI va ser proclamat rei d’Espanya. L’esdeveniment va arribar en un moment en què la institució es trobava més perjudicada que mai arran dels escàndols que havien afectat Joan Carles I, actualment rei emèrit. Especialment, el de l’episodi de la cacera d’elefants a Botswana, un viatge durant el qual l’aleshores monarca va haver de ser operat d’urgència després de trencar-se el maluc. Aquella visita, a més, va evidenciar les relacions extramatrimonials de Joan Carles I, qui va demanar perdó després de les crítiques rebudes per haver fet aquell viatge en un període en què a l’estat espanyol planava l’amenaça d’un rescat bancari per part d’Europa en el moment més accentuat de la crisi financera.
L’arribada de Felip VI havia de servir per a protegir la institució, però en aquests deu anys no s’ha deixat de discutir sobre la monarquia. Tampoc al País Valencià, un territori on també han sorgit veus crítiques amb el model d’Estat. La primera visita de Felip VI com a rei al País Valencià va tindre lloc el 27 de febrer del 2015. Llavors, amb el Consell d’Alberto Fabra agonitzant, el rei espanyol va rebre l’Alta Distinció de la Generalitat i va tancar el Congrés de Cooperatives Agroalimentàries a València. L’última visita va ser a Gandia (la Safor) el 14 de març del 2024, quan va participar en l’entrega dels Premis Nacionals de Recerca i va mencionar personalitats valencianes cèlebres com ara Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella i el poeta contemporani Vicent Andrés Estellés en l’any del seu centenari.
Entremig hi ha hagut molts episodis incòmodes per al monarca espanyol. Els més destacats, les protestes contra la seua presència al País Valencià. Per exemple, la seua visita a la Universitat Politècnica de València el setembre del 2018, quan Felip VI va inaugurar el curs de les universitats de l’Estat i va ser rebut amb crits de rebuig i banderes republicanes. Més conseqüències va tindre la protesta organitzada també a València, quan Felip VI va visitar la plaça del Mercat i Esquerra Republicana del País Valencià i l’organització juvenil Arran, amb altres entitats, van convocar actes de repulsa, coincidint amb el lliurament dels Premis Jaume I. La Policia espanyola va retindre i identificar manifestants, entre ells el president d’ERPV Josep Barberà.
Hem estat retinguts i identificats per la policia espanyola per voler protestar contra la visita del rei espanyol a València. Una protesta que, a més, estava comunicada a delegación. #NiBorbonsNiHòsties pic.twitter.com/Rd82Yvz1Ok
— Josep Barberà (@Josep_Barbera) November 25, 2019
La Policia espanyola va anar més enllà al maig del 2021, quan va arrestar tres estudiants que van protestar contra la visita del rei a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
Cargas policiales en la Universitat Jaume I de Castelló @UJIuniversitat contra los estudiantes que protestaban por la visita del rey Felipe VI al campus. Desde primera hora de la mañana, numerosos controles para acceder, mandando a casa a cualquier persona ‘sospechosa’ pic.twitter.com/us4aeTREgI
— Miquel Ramos 🥘 (@Miquel_R) May 6, 2021
Altres protestes
Un any abans, a València, la visita de Felipe i Letizia va generar una resposta de grups republicans que va ser neutralitzada després d’intentar exhibir el seu rebuig a la monarquia a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Especialment cridanera va ser la rebuda que van oferir els manifestants als monarques, als quals van fer sentir de manera reiterada «El cant dels maulets».
De manera diferent, però igualment simbòlica, van rebutjar la monarquia els votants que van participar en els referèndums simbòlics celebrats a les universitats de l’Estat, també a les valencianes, durant el 2018. La tria entre monarquia i república va donar com a resultat una clara preferència pel segon model d’Estat. Una resposta similar es va produir al maig del 2022, quan Joan Carles I va tornar a Espanya per primera vegada després de la marxa als Emirats Àrabs.
Crítiques polítiques
No només el carrer ha parlat contra la monarquia. En l’àmbit institucional, l’Ajuntament de València, l’octubre del 2020, va preguntar pel model d’Estat en el seu Baròmetre Municipal d’Octubre. Quasi el 67% dels qui van participar es van declarar partidàries del referèndum per a triar entre monarquia i república en un moment en què el CIS ja havia deixat de preguntar sobre les simpaties que generava la reialesa. En aquell moment, Compromís ostentava l’alcaldia del Cap i casal a través de Joan Ribó i aquesta coalició, que ha tingut representació aquests anys, ha carregat contra el rei emèrit pels escàndols que l’assetgen i fins i tot han demanat al monarca actual que es disculpe per l’aprovació dels Decrets de Nova Planta del 1707.
No només Compromís ha posat en qüestió la monarquia: també Esquerra Unida, a través del diputat al Congrés Nahuel González, ho va fer registrant una iniciativa a la cambra baixa per a conèixer els motius pels quals el CIS ja no duu a terme enquestes relacionades amb l’opinió pública sobre la institució. També era d’aquesta formació la regidora de l’Ajuntament d’Alacant Marisol Moreno, que va ser multada amb 6.000 euros per l’Audiència espanyola el 2016 per injúries després d’haver insultat anys abans el rei Joan Carles per l’afer de Botswana. Altres formacions com ara Podem tampoc no han deixat de criticar la monarquia. L’últim exemple és el de Pilar Lima, fins fa poc referent de Podem al País Valencià, que va participar amb altres valencians en la Marxa Republicana de Madrid el passat 16 de juny, coincidint precisament amb el desè aniversari de la coronació del rei espanyol actual.
