València ha aprovat per unanimitat –i un poc per sorpresa- una històrica encara que parcial moratòria d’un any a les noves llicències d’apartaments turístics a tota la ciutat, temps durant el qual caldrà aprovar un reglament definitiu molt més restrictiu que l’actual . La mesura, proposada per Compromís des de, com a mínim, el 2023 no havia pogut eixir endavant fins ara per l’oposició de la resta de grups polítics.
De fet, fa només quatre mesos –el 29 de gener- la majoria de PP i Vox rebutjava al Ple municipal una proposta de moratòria de llicències. El regidor d’Urbanisme, Juan Giner, argumentava que les propostes de moratòria «havien acabat anul·lades als jutjats» i apostava per un increment de les inspeccions com a solució al problema.
Poques setmanes després d’aquest debat, l’alcaldessa María José Catalá sorprenia a propis i estranys amb un gir argumental de 180% en matèria de turisme, apostant per una regulació dels pisos turístics i, fins i tot, la prohibició dels «megacreuers», un tema que fins ara només havia defensat Compromís.
I en menys d’una setmana i per unanimitat –fins i tot Vox s’ha doblegat a l’evidència malgrat els dubtes que havia manifestat- València passava de defensar la «llibertat de mercat» en aquesta matèria a sumar-se a les ciutats que ja aposten per una restricció d’una activitat que posada en risc l’accés a l’habitatge dels residents.
Municipis pioners
València, però, no és el primer municipi valencià en aprovar una mesura d’aquest tipus. Almenys Altea i Polop, ambdós a la Marina Baixa, han aprovat mesures similars durant aquest any.
Altea va suspendre al mes de gener l’emissió de l’informe de compatibilitat urbanística durant un any, imprescindible per aconseguir una llicència d’allotjament turístic, temps durant el qual s’estudiarà com fer «més sostenible» aquesta activitat en un municipi on ja hi ha 2.200 apartaments turístics registrats, un 13% del parc total d’habitatge. En els darrers sis anys, la xifra pràcticament s’ha quadruplicat.
L’alcalde de la ciutat, el valencianista Diego Zaragozí, justificava la mesura per «l’encariment dels lloguers residencials, la gentrificació del nucli antic i les possibles molèsties de convivència». La mesura va aprovar-se amb els vots a favor de Compromís i PSPV, mentre que PP i Vox s’hi van oposar.
A Polop, en canvi, va ser el PP qui va impulsar la moratòria, amb suport de la regidora no adscrita electa en una llista de Compromís, i amb l’abstenció dels socialistes. El motiu del PSPV per votar en contra la mesura és que a Polop han anat encara més lluny i han inclòs, no soles la suspensió de la tramitació de noves llicències, sinó també d’aquelles que ja estan en tràmit, punt en que els socialistes no si estaven d’acord.
