Els governs autonòmics del Partit Popular tornen a estar sota el focus per la seua gestió davant de catàstrofes naturals. Aquest mes d’agost, els incendis forestals a Galícia i a Castella i Lleó han posat a prova els executius d’Alfonso Rueda i Alfonso Fernández Mañueco, mentre que al País Valencià encara ressonen les crítiques a Carlos Mazón per la seua actuació durant la DANA del 29 d’octubre de 2024.
A Galícia, Alfonso Rueda ha hagut de coordinar l’extinció de diversos focus que han afectat especialment les comarques de Pontevedra i Ourense. Tot i l’activació de protocols de nivell 2 i la intervenció de la UME, veus expertes i associacions ecologistes denuncien que “els plans de prevenció han quedat en paper mullat” i que la falta d’una gestió forestal activa, sumada a l’abandonament rural, ha multiplicat el risc. La proliferació d’espècies altament inflamables, com l’eucaliptus, és un altre factor que apunten com a desencadenant d’aquesta onada de focs.
A Castella i Lleó, Mañueco ha rebut una allau de crítiques per la seua absència inicial en l’operatiu contra les flames que van amenaçar espais tan sensibles com Las Médulas, Patrimoni de la Humanitat. “No es pot gestionar una emergència des d’unes vacances a Cadis”, li retreia el ministre Óscar Puente, després que es coneguera que el president havia tardat dies a personar-se en les zones afectades. Entitats locals i oposició coincideixen a assenyalar la falta de previsió i de coordinació efectiva dels recursos.
Si un Presidente autonómico de mi partido estuviera de farra mientras el pueblo se ahoga, o mientras su territorio se quema, sería cesado de manera automática. Y si en mi partido el amigo de un narco llegase a Presidente dejaría de ser mi partido. https://t.co/jO6ZDu8Anu
— Oscar Puente (@oscar_puente_) August 11, 2025
Al País Valencià, la gestió de Carlos Mazón durant la DANA del 29 d’octubre de 2024 continua sent una llosa en la seua trajectòria. La tempesta va deixar més de 229 víctimes mortals i va provocar greus inundacions, especialment a l’Horta Sud. Mazón no va declarar l’“emergència catastròfica”, fet que hauria permés activar un comandament únic més estricte, i va delegar el control en la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, que posteriorment seria destituïda. “No estaves on havies d’estar”, li recordaven milers de manifestants a València en les nou manifestacions que s’ha succeït per demanar-ne la dimissió. Denuncien moments clau que el president estava absent del CECOPI. Aquella jornada va desencadenar la mobilització més multitudinària contra un president valencià en dècades, amb més de 130.000 persones al carrer.
Els tres casos evidencien un patró comú: la reacció tardana, la falta de previsió i la insuficient planificació de les emergències. Tant en incendis com en inundacions, la pressió ciutadana i política ha posat en dubte la capacitat dels presidents autonòmics del PP per anticipar-se i gestionar crisis que, segons experts, seran cada vegada més freqüents a causa del canvi climàtic.
