En els moments dolorosos (encara), que estem vivint els valencians amb motiu de la dana, que va assotar les comarques centrals del País Valencià i la pèssima gestió d’aquesta catàstrofe per part del govern valencià, em ve a la memòria un llibre que vaig llegir fa temps: El secuestro de la verdad (que té com a subtítol: Los hombres secuestran la verdad con su injusticia), dels jesuïtes X. Alegre, J. I. González Faus, F. Manresa, R de Sivatte i J. O. Tuñí, publicat per Sal Terrae.
També recorde una entrevista que vaig llegir fa temps a Xavier Casanovas, director del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia. El Sr. Casanovas deia, referint-se a la Carta als Romans (1:18): “Els homes segresten la veritat amb llur injustícia”. Per això Xavier Casanovas ens alertava d’un perill greu per a la democràcia, que s’esdevé “quan ixen molts polítics dient coses que sabem que són explícitament mentida, però passen sense cap mena de contrast”.
En aquesta entrevista, Xavier Casanovas deia: “Allò que s’instal·la com a veritat en la nostra societat, té a veure amb el interessos de cadascun”. Per això “quan la democràcia fa fallida, els hòmens forts, perquè generalment són hòmens, acaben imposant el seu discurs i la seua veritat. És la situació en què ens trobem hui”. I és que “allí on no hi ha criteri de veritat, s’instal·la la llei del més fort”.
Pel contrari, deia encara Xavier Casanovas, “la veritat que proposa el cristianisme és la centralitat de la persona i sobretot la centralitat dels qui més pateixen”, com els familiars de les víctimes de la Dana.
Crec que els polítics, tots els polítics, haurien de ser creïbles, dir sempre la veritat i fugir, com del dimoni, de les mentides.
El president de la Generalitat del País Valencià hauria de tenir al seu despatx i amb lletres ben grans, uns fragments del salm 100, que hauria ser un model de conducta per als governants. Aquest salm diu: “Portaré les coses de palau amb honradesa de cor, no em proposaré d’aconseguir cap objectiu innoble. No sóc amic dels qui obren contra llei, no hi vull tenir tracte, que s’allunyen de mi els cors perversos, m’és insuportable l’home d’ulls altius i de cor arrogant. Són hòmens de conducta irreprensible els qui estan al meu servei. No tindran lloc al meu palau els homes fraudulents. No es mantindrà a la meua presència ningú que mentisca. Vull que s’acaben a la ciutat del Senyor els qui practiquen el mal”.
Enmig del dolor de tants valencians, a pocs dies per als deu mesos de la dana, cal, més que mai, que sure la veritat per damunt de les mentides d’alguns polítics, que per a traure’s les culpes del damunt, no fan sinó amagar la veritat i dir falsedats.
En un món que viu immers enmig de tantes mentides o de mitges veritats, cal fer present en la nostra vida (i d’una manera particular cal que ho facen els polítics), les paraules de Jesús que trobem a l’Evangeli de Sant Joan: “La veritat vos farà lliures” (Jo 8:32).
