Aquests dies, en diferents universitats valencianes s’ha fet visible la solidaritat de l’alumnat amb el poble palestí, que ve patint una guerra cruel i agressions indiscriminades contra la població civil per part de l’exèrcit israelià a la Franja de Gaza des del més d’octubre de manera perpètua i continuada. Malgrat les paraules de l’ONU i d’una oposició a nivell mundial cada vegada més evident a l’actitud d’Israel, institucions que haurien de ser les primeres a donar exemple a l’hora de fer front a aquestes actituds no sempre s’atreveixen a fer el pas que toca i convertir-se en un altaveu de denúncia.
Per això, els estudiants universitaris han assumit aquesta funció i han convertit les universitats, com tantes altres vegades al llarg de la història –així va ser durant el franquisme, durant la transició i també durant el període polític actual– en autèntics espais de llibertat i de denúncia contra una invasió que s’està permetent perquè l’està liderant Israel contra Gaza i no els declarats enemics d’allò que en diuen Occident contra pobles com ara l’ucraïnès.
L’acampada ha sigut, com ho seran les accions que es continuaran portant a terme per par de l’alumnat, una resposta a la manca de diàleg de la cúpula universitària, poregosa a enfrontar-se a l’actitud d’Israel i a trencar relacions amb les empreses d’aquest país i que també fan negoci amb les universitats. La pressió de l’alumnat, de fet, ha aconseguit que la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) sí que haja tallat en sec les relacions amb les universitats israelianes, i aquesta és una de les grans victòries d’un jovent mobilitzat que es converteix en la gran esperança d’un futur que es presenta incert i de vegades, fins i tot, amenaçador amb l’ascens de l’extrema dreta i, per tant, del racisme, del masclisme, de l’homofòbia i de l’imperialisme.
La universitat, per tant, continua sent allò que ha sigut sempre gràcies a l’alumnat mobilitzat i per a disgust d’aquells que volen la joventut adormida i desactivada. Sent, senzillament, alumnes de la universitat, han aconseguit moltes coses des d’un posicionament teòricament inofensiu. Davant aquesta lliçó, cal que ens preguntem què podem fer, cadascú de nosaltres, des del nostre compromís individual, per canviar coses al nostre país i per influir de manera decisiva entre els poders de decisió.
