Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Si hi ha un símbol que representa la comarca de l’Alacantí, aquest és el riu Montnegre. Tot i que naix a l’Alcoià, el corrent fluvial uneix diverses localitats del també anomenat Camp d’Alacant: Xixona, Alacant, Sant Joan, Mutxamel i el Campello, on desemboca. Prova de la distància tradicional entre aquests municipis és que el riu es distingeix amb distintes denominacions: naix com a Riu Verd a Onil, a tocar del pantà de Tibi passa a ser el Montnegre i desemboca com a Riu Sec al Campello, atès que el camí d’aquest corrent finalitza sense aigua.
Fruit, també, de l’abandonament tradicional del patrimoni natural de la zona, l’entorn d’aquest riu, dotat d’un ecosistema singular, és ben poc conegut pels habitants de la comarca i, per tant, és un espai ben poc aprofitat. Amb la intenció de canviar aquesta realitat, la Diputació d’Alacant, presidida per Carlos Mazón, va anunciar fa ara un any la intenció de crear un corredor verd al voltant del riu per enllaçar els quasi quaranta quilòmetres que hi ha entre el seu naixement amb la desembocadura. El projecte es justifica, en paraules dels seus promotors, per la possibilitat d’aprofitar el potencial turístic, d’oci i mediambiental que tindria. Atributs que podrien servir per a sol·licitar finançament europeu, segons indiquen.
La proposta, a més a més, s’ha presentat al públic a través d’un procés participatiu en què hi ha les alcaldies de les localitats afectades –Alacant, el Campello i Mutxamel, en mans del PP; a més de Sant Joan, en mans de Ciutadans; i de Xixona, amb alcaldessa socialista–, la Universitat d’Alacant, empresaris i col·legis professionals. El consens entre tots els agents, si més no portes enfora, sembla garantit gràcies a la proposta de potenciar la mobilitat sostenible, la reforestació i la recuperació del patrimoni hidrològic dins d’aquest futur espai, que estaria dotat de rutes i senders habilitats en quatre anys després d’una inversió de 50 milions d’euros.
Però hi ha qui denuncia falta de transparència en el projecte. Tot i que sobre el paper no hi ha elements que facen dubtar de les virtuts d’aquesta idea, distintes entitats ecologistes lamenten que, fins ara, només saben del corredor allò que s’ha publicat en premsa. És el cas de Miguel Ángel Pavón, vicepresident de l’associació Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant, AHSA per les sigles en castellà de l’entitat. Pavón, que també va ser vicealcalde d’Alacant entre 2015 i 2017 amb Guanyar Alacant, coalició que dominava Esquerra Unida, lamenta que «el projecte no s’ha sotmès a informació pública» i que, per tant, «no es poden presentar al·legacions, tal com s’hauria de fer amb qualsevol altre projecte públic que afecta un espai natural protegit».
Pavón reconeix que, «en principi», el projecte està dotat de «bones intencions», però recorda que l’espai sobre el qual els contempla el corredor acull 13 espècies singulars, dues d’aquestes en perill d’extinció i una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) que té quasi 4.000 hectàrees repartides entre els termes d’Alacant, Mutxamel, Tibi, Sant Vicent del Raspeig i Xixona. «Parlem, per tant, d’un riu i d’un entorn sobre el qual pretenen actuar sense haver sotmès, de moment, cap projecte a la informació pública».
Un altre espai afectat pel corredor, segons indica el vicepresident d’AHSA, és la desembocadura del riu Montnegre, al Campello, on els darrers anys ha anat a parar l’aigua residual depurada procedent d’una depuradora pròxima i que ha convertit aquesta zona en «un verger». «Ara, aquesta aigua anirà, en bona part, adreçada al reg, tot just quan aquest espai, afectat pel corredor, serà introduït en el catàleg de zones humides després d’haver insistit des del 1998», explica. Segons l’activista ecologista, la protecció de la zona es justifica per la vegetació pròpia que s’hi desenvolupa i per la fauna present al llarg de l’entorn del Montnegre, elements enumerats en un article que el mateix vicepresident d’AHSA va publicar a la revista Matruca –a les pàgines 34-42 d’aquest enllaç. Pavón insisteix que no té res en contra del projecte, però que «cal saber en què consistirà per validar-ho». AHSA, a més, ha proposat que l’espai que envolta la llera del Montnegre siga declarada Parc Natural, tal com va ser declarat el Parc Natural del Túria a l’àrea metropolitana de València.
Des d’Ecologistes en Acció, Carlos Arribas també coincideix en el fet que el projecte no s’ha explicat amb detall. «Es parla de camins, de zones de vianants, de reconduir l’aigua regenerada per a zones de regadius, de rutes ciclistes… Però la peça central per a nosaltres és la defensa del Montnegre, dels sistemes de regadiu, de la restauració d’ecosistemes i de l’horta d’Alacant, un espai cada vegada més xafat i reduït. I no sabem cap a on volen anar amb el projecte».
Arribas també explica que als voltants del Montnegre ja existeixen camins i zones habilitades per fer senderisme, així com també zones verdes –com ara l’assut de Mutxamel– o trams en què es fan recorreguts didàctics per conèixer a fons la zona. El portaveu d’Ecologistes en Acció a Alacant diu que el corredor verd no té perquè xocar amb la protecció del patrimoni hidràulic i mediambiental de la zona, però la falta d’informació els fa estar a l’aguait.
Un altre dels motius de la sospita és que al davant del projecte hi ha, entre altres, Joaquín Melgarejo, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques a la Universitat d’Alacant i, alhora, director de l’Institut de l’Aigua i les Ciències Ambientals al mateix centre acadèmic. Melgarejo, una de les veus més favorables als transvasaments a les comarques del sud, genera certa desconfiança entre els col·lectius ecologistes, que no acostumen a coincidir amb els seus posicionaments en matèria hidràulica i ambiental.
Qui fora alcalde del Campello entre 2015 i 2019, Benja Soler (Compromís), també indica que hi ha «falta d’informació al respecte» sobre un projecte que, reconeix, «pinta bé i ens agradaria que fora una realitat», però «no sabem com es portarà a terme» i «sembla que estan buscant finançament abans d’explicar-lo, com si ho estigueren fent tot del revés».
Són els dubtes que es plantegen al voltant d’un projecte il·lusionant però, alhora, segons els ecologistes, mancat d’informació.
