Els creadors de contingut per a Internet han començat a emergir com una forma d’emprenedoria empresarial, especialment quan parlem de la creació de contingut en valencià. Aquest procés no només els permet obtenir visibilitat, sinó que també els ajuda a crear valor relacional, establir una agenda pròpia i desenvolupar un currículum que reflecteix les seues competències i habilitats. Malgrat això, hi ha una crua realitat: la societat no està prestant l’atenció necessària a les condicions laborals d’aquests professionals emergents, que, tot i la seua importància creixent, es troben en una situació laboral precària.
És cert que molts d’aquests creadors ho fan per vocació o com a professió voluntària, però això no justifica que siguen esclavitzats per un sistema que els ofereix poca transparència i nul·la seguretat laboral. La manca de regulació en les condicions de treball i la manca de drets bàsics ha generat una situació d’injustícia que cal abordar. No podem continuar ignorant la necessitat de dotar-los de drets mentre, paral·lelament, se’ls atorguen responsabilitats.
Un dels punts més urgents és garantir que tinguen una remuneració justa. Molts creadors inverteixen una gran quantitat de temps i recursos en els seus projectes, però no sempre tenen clar com es monetitzen els seus esforços. Aquest desconeixement s’accentua pel control opac que exerceixen les grans plataformes transnacionals, que determinen qui té visibilitat i qui no, sense oferir cap criteri clar o just. És el que podríem anomenar la «justícia de l’algoritme». Els creadors es troben atrapats en una espècie de feudalisme digital, on treballen sota unes regles que desconeixen i no poden influir.
A més de la remuneració justa i la transparència en els algoritmes, també és essencial parlar de la dignitat digital. Molts creadors pateixen insults i amenaces a les xarxes sense cap protecció efectiva. La dignitat digital implica el dret a no ser amenaçat gratuïtament i a desenvolupar la seua activitat professional sense ser objecte d’abusos o vexacions.
Les grans plataformes fomenten aquest model d’esclavitud digital mitjançant un sistema d’opacitat, en què els creadors no saben com es decideix la visibilitat dels seus continguts, ni per què uns són promocionats i altres queden invisibles. Aquesta situació demostra la necessitat urgent d’una regulació des d’una perspectiva humanista, que assegure una relació més justa entre els creadors i les plataformes.
Si volem que el món digital siga un espai d’oportunitats i no una nova forma d’explotació, és imprescindible dotar els creadors de contingut de drets clars, com la remuneració justa, l’accés a l’algoritme de posicionament i el dret a una dignitat digital inviolable. Així, podrem garantir un futur digital més equitatiu i humà.
