Mig any després que s’implementaren les reformes de l’alcaldessa de València, María José Catalá, per tornar a facilitar el pas de vehicles motoritzats pel centre de València, especialment el carrer Colón i els voltants de la plaça de l’Ajuntament, potser ja és hora de fer balanç.
Així, si les mesures tenien com a objectiu «desembossar» el carrer Colón i reduir el trànsit a altres carrers de l’entorn com Lauria, Marqués de Sotelo o Pintor Sorolla, els resultats es poden qualificar de fracàs sense cap tipus de matís.
Així, la comparació del trànsit pel carrer Colón entre el maig passat i el mateix mes del 2023, indica que aquest s’ha disparat en un 80%, pràcticament el doble, passant dels 4.690 als 8.448 cotxes. També són elevats els increments en Marqués de Sotelo –un 20%-, Lauria –més d’un 17%- i Pintor Sorolla –un 16%. Només en alguns altres com La Pau i Poeta Querol hi ha unes baixades mínimes. També són notables els increments de trànsit en altres àrees de la ciutat, com el carrer Xàtiva, Guillem de Castro, Ferran el Catòlic o Pérez Galdós entre altres eixos de trànsit de la ciutat.
El regidor Giuseppe Grezzi, responsable de l’àrea de Mobilitat Sostenible durant el mandant anterior, critica que «les mesures regressives que està impulsant el govern de la senyora Catalá han provocat un increment de trànsit generalitzat. Com ja vam advertir si s’obria el trànsit des de la Porta de la Mar eliminant d’uns dels carrils reservat pel transport públic, era previsible que el trànsit per Colon es disparara: l’efecte crida a vindre en cotxe per este important eix econòmic i comercial està sortint el seus efecte perversos, mentre que la baixada en l’entorn és mínima o, fins i tot, s’incrementa».
El regidor de Compromís assegura que «durant tot este primer any de govern el trànsit no ha parat de créixer, si esta era la intenció ho estan aconseguint amb nota: el saboteig de la ZBE sembla que també és part del Pla per posar en perill la salut de les persones provocant més problemes de congestió del trànsit, que acaba fent la vida impossible a qui no té més remei que anar en vehicle motoritzat amb motiu del treball que realitzen. És d’una gran irresponsabilitat».
