Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Els Consells de l’Audiovisual del País Valencià, Catalunya i Andalusia han fet un crit d’alerta perquè la futura llei de l’audiovisual els «ignora« i els deixa sense competències sobre els serveis televisius a petició i les plataformes d’intercanvi. Es queixen que el text no s’ajusta al marc competencial autonòmic ni al nou ecosistema audiovisual, on cada vegada tenen més presència els continguts en línia.
En una compareixença conjunta, ho han qualificat de «greu» i han remarcat que, si no es corregeixen aquestes mancances, la futura llei no podrà respondre als reptes del sector ni garantir els drets de la ciutadania. Les millores que proposen es basen en el text aprovat aquest novembre pel Consell de Ministres.
Els presidents de les tres autoritats reguladores autonòmiques, que concentren el 45% de la població de l’Estat, han valorat els anys d’experiència i han insistit a poder treballar conjuntament amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a qui, la nova llei, recomana centralitzar la regulació de continguts. «Creiem que seria una mala decisió no actuar amb tots els actius de què disposem», remarquen. En aquest sentit, han criticat també la visió «centrista» de la nova llei i diuen que cal posar al capdavant d’aquest tipus de regulacions autoritats «independents» per poder salvaguardar els interessos dels ciutadans.
«Els reguladors territorials tenim atribuïda una missió, per llei, de vetllar pels drets de les persones en l’àmbit audiovisual; i limitar-los les competències i centralitzar-les en CNMC, com es proposa al text, els retallarà la capacitat d’acció», afirmen. Concretament, això comportaria retallar-los competències en aspectes que consideren cabdals com ara la protecció dels menors, el discurs d’odi, la publicitat encoberta, la desinformació i la diversitat cultural en les plataformes.
El que més els preocupa és que el text els deixa sense competències sobre els serveis televisius a petició i les plataformes d’intercanvi, precisament els àmbits on creuen que fa falta més regulació perquè és on hi ha més «continguts perjudicials i nocius». I aquesta acció, diuen, s’hauria de fer de forma consensuada i cooperativa entre els reguladors territorials i la CNMC.
D’altra banda, han remarcat que s’ha vist com l’«autoregulació» no funciona i per això defensen que cal reforçar els mecanismes de supervisió i control dels compromisos d’autoregulació i el respecte de la normativa vigent. «Els reptes que tenim en l’àmbit audiovisual són globals i requereixen més que mai una actuació cooperativa de tots els organismes reguladores independents que hi ha a l’Estat», juntament amb la resta de reguladors europeus.
Els tres organismes també han destacat la necessitat de fer extensible a altres televisions públiques autonòmiques el finançament previst només per a RTVE per part de les plataformes d’intercanvis i els serveis televisius a petició. El motiu és que una part dels ingressos de publicitat s’han desplaçat al mercat en línia, i que totes les televisions públiques han patit aquesta caiguda d’ingressos, no només RTVE.
Demanen als partits que tinguen en compte les al·legacions
Per tot plegat, han demanat als partits que facen els canvis necessaris i que incorporen les al·legacions que ja van presentar al seu moment els tres organismes ara que continua la tramitació de la futura llei. «En un món digital, cal sumar esforços i no limitar competències», asseveren, i afegeixen que si s’aposta per la cooperació entre els organismes, es guanyarà en eficiència i en optimització de recursos públics, alhora que es garantirà la protecció de la ciutadania en el món audiovisual.
Finalment, no han entrat a valorar els detalls de l’acord entre ERC i el govern espanyol sobre el projecte de llei de l’audiovisual, sinó que tot el que han denunciat es basa en el text aprovat pel Consell de Ministres en novembre.
