Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
L’ofensiva bèl·lica llançada per Rússia cap a Ucraïna durant l’última setmana de febrer, ha sumit el país i la seua població en un conflicte militar i de ciberguerra que ja està produint danys col·laterals en la resta del món. Sense anar més lluny, s’ha començat a detectar casos de plataformes que sota el pretext de recaptar fons per a ajudar a la població ucraïnesa, en realitat són webs falses per a robar diners o dades de persones amb bona voluntat.
No és res nou. Sempre que es produeix un conflicte internacional o un esdeveniment que canvia l’ordre de les coses, com la crisi de la COVID-19, els grups organitzats de pirates informàtics aprofiten els moments de confusió per a fer el seu particular agost.
En aquest cas de la guerra híbrida de Rússia contra Ucraïna, podem detectar fins a cinc tipus de ciberestafes i enganys en els quals els ciberdelinqüents s’estan beneficiant de la bona voluntat dels qui volen ajudar a la població del país que està sent assetjat.
En concret, els grups de ciberdelinqüents estan generant diversos missatges a través de xarxes socials, email i plataformes com WhatsApp o Telegram per a realitzar tota mena d’estafes telemàtiques:
L’estafa de la persona atrapada a Ucraïna
Aquesta estafa és coneguda com «l’estafa de l’avi» en la qual els cibercriminals es fan passar per un home desesperat que necessita ajuda per a treure al seu net de la zona del conflicte. En el missatge, l’impostor explica a les seues víctimes que ha perdut el seu passaport o que no pot treure diners del banc i que necessita una transferència o una transacció per mitjà d’aplicacions mòbils.
La volta que se li ha donat a aquestes estafes és a través de l’enginyeria social. En comptes d’intentar fer virals les seues estafes, el que fan és un estudi detallat de qui poden tenir familiars o coneguts en la zona del conflicte. Així, per mitjà de fotos que aconsegueixen en les xarxes socials, fan muntatges amb Photoshop perquè semble que el familiar o conegut està realment atrapat en un aeroport o en una zona habilitada per a refugiats.
En general, aquest tipus d’estafes arriba a través de persones conegudes que reben un missatge i l’amplifiquen des de les seues xarxes socials o des de les seues plataformes de missatgeria instantània.
L’estafa del ric que necessita moure els seus diners
En els últims dies s’han detectat nombrosos missatges en la xarxa seguint el model de l’estafa de la Princesa nigeriana adaptada a la situació de guerra a Ucraïna. Es tracta d’un engany en el qual un suposat milionari necessita moure els seus diners d’un compte a un altre per a abandonar el país. No obstant això, aquesta suposada víctima del conflicte necessita l’ajuda d’un tercer que ha de pagar uns elevats costos per fer les transferències, a canvi de rebre després un percentatge molt major.
Falses web per a la donació de diners o ajuda
El phishing és l’estafa més habitual en aquesta mena d’escenaris. Així i tot, continua sent un dels que millor funcionen a les bandes organitzades de hackers per a fer-se amb importants sumes de diners en molt poc temps. Per mitjà de plataformes de recaptació de diners com GoFundMe, els ciberdelinqüents s’aprofiten de la reacció impulsiva d’ajudar a les víctimes de la guerra. En aquest sentit, creen webs falses que simulen ser ONGs per a recaptar fons ràpidament.
Recopilació de signatures contra la guerra
Encara que la motivació última dels hackers que s’aprofiten d’aquesta mena de conflictes és robar diners, moltes vegades comencen per robar dades a les seues víctimes. Com és usual quan ocorren guerres o atacs terroristes, les mostres de suport i de solidaritat sorgeixen com a espores en la xarxa. D’aquesta manera, es creen centenars de pàgines per a recaptar signatures per a demanar la fi d’una agressió, la majoria d’elles lícites.
No obstant això, els hackers aprofiten per a crear les seues pròpies plataformes de recollida de signatures per aconseguir les dades d’accés dels usuaris en les quals, moltes vegades, cal aportar informació tan rellevant com el DNI o l’adreça postal.
Deepfakes perquè la població difonga propaganda
La manipulació informativa és una de les armes més poderoses en la ciberguerra. Des de rumors transmesos de manera oral fins a les fake news que recorren avui les xarxes socials. No obstant això, la tecnologia dels deepfakes juga un paper primordial a l’hora d’accelerar aquest fenomen a velocitats mai abans vistes. Per això, és molt important no reexpedir de manera impulsiva els vídeos i imatges que rebem per xarxes socials i apps de missatgeria instantània. Abans de donar-li al botó d’«enviar» és crucial contrastar en els mitjans de comunicació què estem compartint
