Els migrants són els autors de la majoria dels delictes, les persones LGTBIQ+ i les dones feministes ataquen el model de família tradicional, hi ha avions que fumiguen el cel per evitar que ploga o el canvi climàtic és una invenció d’una elit globalista. Al mateix temps que la ultradreta s’obri pas a les institucions i presideix governs d’arreu del món, el seu discurs s’escampa. Es difon en els mitjans tradicionals, però també en la xarxa, especialment en plataformes com X -l’antic Twitter-, convertida, des de fa anys, en un gran altaveu del discurs d’odi.
Es tracta d’un fenomen que afecta de ple el País Valencià. No és estrany si tenim en compte que una convulsa Transició i altres moments històrics han impedit que es forjara una cultura democràtica sòlida i transversal. L’assassinat de militants valencianistes com Miquel Grau o Guillem Agulló o les més recents agressions durant la manifestació del Nou d’Octubre del 2017 a València o en la celebració de la Magdalena de Castelló de la Plana enguany són exemples d’aquesta ferida encara oberta.
Una radiografia dels perfils valencians més extrems en X ens mostra la fortalesa d’un moviment que, tot i que passa desapercebut per a molts ciutadans, té una gran repercussió amb comptes que s’acosten als 300.000 seguidors. En aquest reportatge, identificarem alguns d’aquests usuaris i detallarem quines són les seues estratègies, entre elles, la difusió de notícies falses i de teories conspiratives. Es tracta d’una anàlisi que ha estat possible gràcies a la col·laboració de treballadors d’entitats socials que diàriament monitoren el discurs d’odi a les xarxes socials, però que han demanat que no revelem el seu nom.
El compte valencià més destacat d’aquesta esfera és Capitán Bitcoin, un usuari que fa mesos es presentava com a «valencià exiliat a Londres», però que recentment ha eliminat la referència al seu origen. Actualment, disposa de més de 286.000 seguidors i és autor de diversos llibres que publica amb el mateix pseudònim. Difon missatges contra la població migrant o l’Islam amb publicacions on denuncia, per exemple, una suposada «africanització dels serveis públics». També critica les vacunes, les polítiques d’igualtat o la plurinacionalitat de l’estat. A més, reprodueix nombroses teories conspiratives entre les quals s’inclou una conxorxa dels mitjans de comunicació per amagar la realitat a la ciutadania. Per contra, defén a Vox.
Precisament una de les cofundadores del partit ultra, Cristina Seguí, és el segon compte valencià més destacat d’aquest corrent a X. Presidenta de l’associació Gobiérnate, i una de les artífexs de la causa judicial contra l’exvicepresidenta del Consell Mónica Oltra, el seu perfil suma quasi 250 mil seguidors. Entre el seu argumentari, trobem, de nou, l’oposició a les polítiques d’igualtat i un rebuig frontal al feminisme i a les formacions progressistes.
En tercer lloc hi hauria Noelia García Fuentes, qui es presenta com a «periodista solitària» que informa d’allò que els mitjans de comunicació «oculten». Compta amb més de 63.000 seguidors, elabora un discurs contra les persones migrants i LGTBIQ+, nega el canvi climàtic i afirma de l’existència d’unes suposades fumigacions aèries per evitar que ploga. Es tracta d’una teoria desmentida repetidament per autoritats científiques com l’Agència Estatal de Meteorologia però que, segons una enquesta feta en diferents països, el 2011 ja era acceptada parcialment o totalment per un 17% de la població. També defensa a Vox.
Un altre altaveu valencià d’aquests tipus de missatges és l’usuari Alberto Caliu, que disposa de dos comptes. En un té quasi 38.000 seguidors i en l’altre 16.000. Aquesta duplicitat li permet sortejar les suspensions temporals d’algun d’ells. Destaca pel seu discurs contra la població migrant i l’Islam, a més de la publicació reiterada de notícies i comentaris que especulen sobre una suposada «invasió» d’Espanya per part del Marroc. També critica a les persones LGTBIQ+ a les quals qualifica de «malaltes». Per contra, fa una defensa aferrissada del franquisme, qualificant a dirigents de Vox d’«acomplexats».
Completarien aquest rànquing comptes com els de Víctor Sánchez Fortun amb més de 32.000 seguidors, I’m an Avatar amb 24.000 i Rafa amb dos perfils amb 35.000 i 8.500 seguidors.
Mereix un comentari a banda, Ricardo Ferris, l’excomissari de la policia de València denunciat per un presumpte delicte d’odi per una trentena d’entitats per unes declaracions en les quals equiparava migració amb delinqüència. Es tracta d’un discurs que reprodueix al seu perfil de X. Per aquestes paraules, la Fiscalia li demana tres anys de presó.
Els límits de la legislació
Una vegada hem detallat quins són els principals comptes i l’elevat nombre de seguidors que tenen, és necessari també analitzar les estratègies discursives que apliquen. Una de les més destacades és l’alta freqüència amb la qual publiquen. De fet, ho fan quasi a tota hora. En aquest sentit, cal apuntar que són molt coneixedors dels temes que centren el debat públic en cada moment. També crida l’atenció la gran interacció que mantenen amb perfils afins, dels que comparteixen molts dels seus continguts.
Segurament, l’element més important per entendre la viabilitat dels seus missatges és que rarament difonen un discurs punible. La subtilesa en l’ús del llenguatge és un tret característic i molt remarcable. Són ben conscients dels límits de la legislació i eviten fer una crida directa a la comissió d’actes violents o discriminatoris. Per entendre-ho millor, podem posar l’exemple d’una pràctica permesa com és qualificar a una dona de «feminazi». Aquesta acusació estaria emparada pel dret a llibertat d’expressió. Per contra, sí que seria punible incitar a l’agressió a una dona per ser una «feminazi». Es tracta d’una línia que no solen creuar.
Comparteix aquesta anàlisi la fiscal de delictes d’odi i contra la discriminació, Susana Gisbert, que assenyala que sovint se sanciona a usuaris poc coneguts, que desconeixen els límits de la legislació i que comparteixen o comenten els missatges dels perfils més populars, que, per contra, són més mesurats en el seu vocabulari que els seus seguidors. Davant aquesta realitat, Gisbert sol·licita que es creen penes intermèdies. «Si una determinada acusació no és un delicte que, com a mínim, sí que implique una multa o un altre tipus de sanció», reclama.
Una altra de les estratègies que utilitzen aquests usuaris és disposar de diferents perfils. Així, quan els seus comptes són blocats o suspesos, poden continuar amb la seua activitat. També utilitzen l’anonimat. Des de les entitats socials recorden, que malgrat generar una sensació d’impunitat, aquesta pràctica no impedeix que se sancione a les persones titulars dels perfils. Amb tot, les organitzacions sí que admeten que dificulta la tasca de contrarestar els seus missatges.
Un dels pocs exemples de condemnes per un mal ús de les grans plataformes és la sentència al youtuber Reset per humiliar a una persona sense llar a Barcelona. Aquest jove va penjar un vídeo ensenyant com li donava galetes amb pasta de dents a un home aprofitant-se de la seua necessitat. Es tracta d’una resolució pionera que va considerar YouTube l’espai d’un delicte contra la integritat moral. També destaca el fet que es va imposar d’un any i tres mesos presó, a més d’obligar l’usuari a tancar el seu canal durant cinc anys i a pagar 20.000 euros a la víctima. En el moment del delicte, el gener del 2017, K.R. era un jove de 19 anys que es guanyava la vida amb la publicitat del seu espai a la coneguda plataforma. En només tres anys, havia acumulat més de 120 milions de visites i tenia 1,1 milions de subscriptors i prop de cent vídeos publicats.
Autoregulació de les plataformes
A conseqüència de la dificultat d’imputar un delicte per la publicació d’un missatge discriminatori a internet, sovint la responsabilitat recau en l’autoregulació de les xarxes socials. De fet, amb la nova llei de la Unió Europea de serveis digitals, publicada en novembre del 2022, però vigent des del febrer d’enguany, la UE pretén millorar els mecanismes d’eliminació de continguts il·lícits i introduir sancions per a les plataformes que no els retiren. D’entre les novetats de la norma, destaca que exigeix a les xarxes a disposar d’un botó perquè els usuaris puguen comunicar vulneracions de la legislació com declaracions d’odi o apologia del terrorisme.
El nou reglament també obliga les plataformes a ser més transparents, justificar les seues mesures de moderació i oferir vies de recurs efectives. També inclou normes complementàries per a les xarxes més grans que han d’analitzar i atenuar els efectes negatius que poden tindre els seus serveis en els processos electorals, en la seguretat pública o en la salut física o mental dels menors. A més, la llei preveu que la Comissió Europea puga accedir a les dades i algoritmes de les principals companyies del sector per a controlar el compliment d’aquestes obligacions i imposar multes de fins al 6% del volum del negoci mundial de l’empresa investigada. Tot i aquestes millores, Susana Gisbert es mostra prudent a l’hora de valorar si el reglament pot suposar un benefici i subratlla que, «com sempre», la clau no és el que dicta la llei, sinó si inclou ferramentes que obliguen a la seua aplicació. A més, recorda que els temps judicials són «molt lents». En la mateixa línia, Gisbert, que ha sigut víctima d’assetjament en les xarxes socials i que ha patit una suplantació del seu perfil a X –que serà jutjat al juny- destaca que troba a faltar més interés de les plataformes per evitar o esborrar els missatges d’odi i discriminatoris.
El paper d’Elon Musk
Comparteix la crítica de la fiscal, el professor, dirigent sindical i impulsor de la iniciativa progressista És País Valencià, Kilian Cuerda. Es tracta d’una plataforma que promou la campanya No Finances l’Odi, que persegueix evitar el suport econòmic a mitjans de comunicació ultradretans.
Cuerda denuncia que des de l’adquisició de X pel multimilionari Elon Musk, l’antic Twitter ha rebaixat els seus compromisos en la lluita contra els discursos discriminatoris. De fet, l’activista no dubta a qualificar a Musk de persona «d’extrema dreta». «Abans, X tenia una política més contundent, facilitava més la denúncia, ara tenen una voluntat clara de promocionar aquest discurs», denuncia.
En aquesta permissivitat també haurien influït els comiats massius d’empleats a la companyia, que s’haurien traduït en menys recursos humans per revisar els continguts tòxics reportats pels usuaris. En la mateixa línia que el promotor d’És País Valencià, el Centre per a Contrarestar l’Odi Digital, una organització independent sense ànim de lucre, ha alertat de l’increment de l’odi a X des de l’arribada de Musk i ha explicat que cada vegada pateix més traves per a fer la seua tasca de monitoratge del discurs discriminatori.
Tot i aquesta involució, Kilian Cuerda reclama no renunciar a tindre presència a l’antic Twitter. «És un espai molt tòxic, però és un espai de combat i no s’ha d’abandonar», defensa. Amb tot, reclama que, paral·lelament, s’aposte per «alternatives com Mastodon, que té uns estàndards democràtics majors». «També hem de descolonitzar-nos de Google, una empresa que mercadeja amb les nostres dades», emfatitza.
«Fes una captura dels seus missatges, bloca’ls i no els contestes»
Les organitzacions socials denuncien que la presència del discurs d’odi en internet no sols impacta en els grups o les persones assenyalades, sinó sobre la societat en general. «Genera un clima de polarització i d’intolerància que pot ser la base de conductes discriminatòries o actes violents en qualsevol àmbit de la vida quotidiana», subratllen. És per això, que insisteixen en la necessitat d’implementar una estratègia de prevenció, que consisteix a oferir a la ciutadania informació i eines per a identificar i reportar continguts tòxics.
Està d’acord Cuerda, que reclama «no interactuar amb els perfils que difonen odi». «Fer-ho és caure en la seua trampa», apunta. Per a l’impulsor de És País Valencià, els creadors de missatges d’odi «no volen debatre, el que volen és visibilitat per normalitzar el seu discurs», afegeix. L’activista explica que els algoritmes de les xarxes socials «estan concebuts per detectar l’interés més enllà del tema que tracte la conversa» i que, per tant, interactuar amb aquests comptes, «és ajudar a què monetitzen l’odi», emfatitza. És per això, que Kilian Cuerda reclama que, en lloc de comentar les publicacions discriminatòries, el que cal fer és denunciar-les amb captures de pantalla, blocar els seus autors i avisar les xarxes socials. «Les plataformes també sancionen la intoxicació, però a vegades no se n’assabenten o no volen dedicar els recursos suficients, per això, els usuaris hem de denunciar», conclou.
En línia amb l’activista, des de diferents onegés impulsen estratègies que aposten per generar «narratives alternatives» que promouen la tolerància, la igualtat i el reconeixement de la diversitat. Alguns exemples serien plataformes com La Intersección o Hate Blocker. Es tracta d’organitzacions que ofereixen ferramentes per denunciar els missatges d’odi, però, també, per fer d’internet un espai més conciliador i enriquidor. «Cal denunciar l’odi, però també construir espais alternatius més democràtics», conclou Cuerda.
