Ja fa dècades que Alacant reclama la construcció d’un Parc Central ubicat a les darreries dels terrenys des d’on accedeixen els trens a l’estació terminal de la ciutat. En canvi, cap dels governs locals no l’ha dut a terme, tot i que ara sembla que el projecte està més avançat que mai.
Aquest Parc Central constituirà un pulmó verd en una ciutat necessitada d’espais a l’aire lliure i se situaria al costat de barris com el de Sant Blai, concretament la part més baixa; i el de Ciutat d’Assís, un dels més degradats els últims anys. No és estrany que les associacions de veïns d’aquests barris, sobretot d’aquest últim, hagen reivindicat el Parc Central com una prioritat inajornable.
Per mirar de culminar la reivindicació l’Ajuntament, després de dècades inactiu, ha elaborat un procés de consulta pública per a demanar com hauria de ser aquest parc. Una de les infraestructures que es podien veure perjudicades és la del Pont Roig, que separa Ciutat d’Assís d’Alipark, el barri situat en la part de darrere de l’estació de trens; i que connecta també amb Sant Blai i amb la Florida.
La història del pont
Instal·lat el 1990 i inaugurat per l’expresident Joan Lerma i per l’exalcalde José Luis Lassaleta, aquesta infraestructura urbanística va ser objecte de burles des del moment en què es va erigir. La seua forma arcaica, que suggereix una arqueologia industrial no gens tradicional a la ciutat, va generar crítiques contra el PSPV.
El pont era més útil en termes pràctics que atractiu en termes visuals: servia per a evitar l’aturada en un pas a nivell, però el seu disseny i el paisatge que l’envolta, un descampat que s’ha acabat habilitant com a passeig, allunyava la ciutat del glamur. Al seu torn, la seua existència ha impedit reconvertir la zona en un terreny en què concentrar més urbanitzacions, una inèrcia que ha afectat i molt la ciutat d’Alacant les últimes dècades. Com a conseqüència, el Pont Roig era criticat per moltes persones degut a la foscor que l’envolta, per la por que genera i per la inseguretat que transmet amb el seu aïllament, tot i que aquests atributs mai no han arribat a ser reals.
Prova d’això és que els alacantins, després de participar en la consulta més exitosa de la història, segons paraules de la regidora d’Urbanisme Rocío Gómez, han preferit mantindre el Pont Roig, al qual li atorguen «un considerable valor històric i referencial».
La infraestructura, que va ser erigida amb el nom de «Pont del V Centenari» degut als 500 anys que van concedir a Alacant el títol de Ciutat, va ser ràpidament rebatejada amb la referència al seu color. Amb el pas del temps els alacantins l’han acabat adoptant com un símbol propi que, com a tal, ja sembla indiscutible.
