A poc a poc es va sabent la profunditat i duresa de les retallades que la conselleria d’Educació ha aplicat a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) per al curs vinent.
Al conjunt de tots els centres del País Valencià es veuen afectades onze de les 17 llengües que fins ara s’oferien, encara que la més perjudicada serà el basc, que desapareix l’opció de classes presencials i es mantindrà soles de forma virtual.
A hores d’ara, la conselleria d’Educació segueix sense oferir dades definitives dels grups i llengües eliminades i des del Sindicat de Treballadors del País Valencià (STEPV) es denuncien els «arguments parcials i les informacions que no coincideixen amb la realitat de les dades que alguns centres han fet arribar a STEPV», així com «la falsedat d’algunes afirmacions». Des d’aquest sindicat s’han recopilat les dades dels diferents centres per arribar a la conclusió que en total es tancaran 244 grups i deixaran d’oferir-se 8.450 places d’onze idiomes diferents. També es perdran 60 llocs de treball, alguns d’ells corresponent a places adjudicades a funcionaris de carrera.
Només al centre de l’EOI de la Saïdia, a València, s’eliminaran els sis grups de basc. Seguidament, castellà i l’àrab són les més perjudicades, amb l’eliminació de 8 grups cadascuna, seguides del valencià, l’anglès, el francès i el portuguès, que perden quatre grups. Finalment el grec en perd dos i polonès, l’holandès i el finès un cadascú. Des dels sindicats també s’ha denunciat que es redueixen hores per a les coordinacions de les unitats de noves tecnologies, formació de professorat i d’Igualtat i Convivència, que directament s’elimina la unitat. Una tria en les llengües més afectades i en l’eliminació de la unitat d’Igualtat i Convivència que ha provocat que des de l’STEPV s’haja qualificat aquestes retallades com a «profundament ideològiques».
Des de la federació d’ensenyament de la UGT-PV s’ha destacat que «queda en evidència el caràcter deliberadament discriminatori contra aquestes matèries i idiomes i el seu alumnat, quan es veu clarament la gran demanda que existeix, i les elevades ràtios de les aules, per la qual cosa cap excusa tècnica serveix per a justificar cap retallada».
Aquesta pèrdua d’horaris i oferta, per a la conselleria d’Educació són «ajustos» i una «optimització de recursos» per tal de «reorganitzar grups per potenciar l’ensenyament semipresencial i online». La decisió es justifica després d’haver «observat que la mitjana d’abandonament és d’un 32% de l’alumnat matriculat». Una dada que amaga el fet que l’abandonament acostuma a ser superior en els cursos en línia o semipresencials.
Professors i alumnes ja han anunciat una mobilització dimecres 17 d’abril a la porta de Conselleria d’Educació de les 13:30h a les 15h. Aquesta, però, soles seria la primera convocatòria, ja que s’estan organitzant assemblees als diferents centres per tal d’organitzar una vaga al conjunt de l’EOI.
El cas del basc
La decisió d’eliminar l’opció d’estudiar èuscar de forma presencial és una de les que ha generat més indignació. No soles entre el professorat, sinó també l’alumnat, així com la comunitat basca al País Valencià. L’Euskal Etxea de València ha emès un comunicat on manifesten el seu «estupor i profund desacord davant la decisió de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana de retallar per al pròxim curs 24/25 el dret a l’educació i l’ensenyament d’idiomes a les Escoles Oficials d’Idiomes del País Valencià», així com la denúnica de «l’atac contra l’ensenyament públic del basc, una llengua minoritzada a la qual centenars de valencianes i valencians s’han acostat a les Escoles Oficials d’Idiomes, aprenent-la, parlant-la i fent-la seua. Els nostres més profund agraïment a totes elles i ells. Teniu el nostre suport i el nostre cor».
Precisament, l’EOI del País Valencià era el principal centre públic on estudiar basc de tot l’estat espanyol fora de les autonomies basca i navarresa, amb centres que l’oferien a Alacant, Castelló de la Plana i València. Des de conselleria s’ha argumentat el «baix número d’alumnes matriculats» i el fet que l’EOI del País Basc no oferisca valencià com a motius per a la seua supressió.
Garikoitz Knörr, cap del departament d’Èuscar de l’EOI de la Saïdia, a València, nega els dos arguments. «Els curs de primer sempre està plens, amb alumnes que no poden matricular-se. Lògicament, a mesura que es puja de nivell hi ha menys alumnes, com en totes les llengües, però si poguérem oferir més cursos i horaris de primer també hi hauria més alumnes als nivells superiors». Pel que fa a la no oferta de valencià a l’EOI basca, Knörr «no hi veu relació» i ho considera un «argument infantil». «En tot cas caldria reivindicar-ho davant del govern basc, però no considerar-ho un motiu per deixar d’oferir èuscar», continua Knörr. Pel que fa a l’oferta de classes en línia, aquest professor alerta sobre les dificultats d’aprendre una llengua com el basc de forma virtual, ja que «el contacte amb el professorat i la resta del grup és fonamental, per tal de poder practicar, ja que no hi ha moltes més espais». Precisament destaca que el grup afectat per la pandèmia –i obligat a fer un curs de forma no presencial, és el que «ha patit més abandonaments».
La tipologia de l’alumnat de basc de l’EOI, amb molta gent que l’estudia per l’amor a les llengües i no per un interès material, sumat al fet que se’ls deixa sense cap opció de mantenir els seus estudis, ha provocat que siga un dels grups més mobilitzats en protesta per les retallades.
