En una vesprada de ponentà, una vesprada calenta de primavera, el poble valencià torna a eixir al carrer. Una altra manifestació. A les sis manifestacions que han clamat la dimissió del cap del Consell, Carlos Mazón, cal afegir-hi les dues del lloguer, una just abans de la dana i aquesta. La “protesta dels clauers” ha pres el centre de les principals urbs del territori per a demanar poder accedir a un habitatge digne. I que ningú es confonga, la indignació ciutadana apunta a tots els costats, tots els colors i totes bandes. Governants passats, governants presents, estatals, autonòmics. Els manifestants demanen solucions i en proposen.
Més de 4.000 persones, segons dades de la Delegació del govern espanyol al País Valencià, ha omplit aquest dissabte els carrers de València en una manifestació multitudinària per a exigir el dret a un habitatge digne. Amb el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge i el territori”, la protesta ha denunciat l’encariment dels lloguers, l’especulació immobiliària i la turistificació que expulsa el veïnat dels barris.
La mobilització, convocada per la plataforma “València no està en venda” —que agrupa prop de 200 col·lectius— ha eixit des de quatre punts de la ciutat per a confluir a la plaça de l’Ajuntament i avançar fins a la plaça d’Amèrica. En el recorregut s’han sentit càntics com ara “Volem habitatges dignes” o “Llogar cases, no és un treball”, mentre els manifestants feien sonar claus de casa i portaven pancartes amb missatges com “Volem un habitatge digne”. “Aquest és només el començament. És una llavor perquè açò continue”, assegurava Sara Cerón, una de les portaveus de la plataforma.
L’augment del preu del lloguer a la ciutat ha superat el 24% en un any, segons dades oficials de l’estudi del portal Idealista, mentre que en l’última dècada ha crescut un 150%. “El dret a l’habitatge és fonamental i malauradament no està garantit”, ha denunciat la diputada de Compromís al Congrés, Àgueda Micó, qui ha alertat que “molta gent, jove, però també de classe treballadora en general, no pot accedir a una vivenda”. Micó ha aprofitat per a recordar que la seua formació ha registrat una proposició de llei per prohibir que fons voltor i grans empreses puguen adquirir habitatge, i ha afirmat que “ara toca lluitar perquè aquesta proposta es convertisca en realitat”.
Testomonis | “Les persones joves i en risc d’exclusió tenen un greu problema amb l’accés a l’habitatge”
— Diari La Veu (@diarilaveucat) April 5, 2025
Per @JosanPiqueres
Informació completa: https://t.co/1MJZjIJuO0 pic.twitter.com/HplqaxANRw
Una manifestant jove relatava la seua situació: “Soc docent, tinc un bon sou i, així i tot, no puc viure sola, he de compartir pis. És molt complicat”. Altres testimonis apuntaven directament a la inacció política: “Tenim un govern que se suposa que és d’esquerres, però no veig l’esquerra per enlloc”, lamentava una veïna que, al cap de 33 anys, continua compartint pis sense cap perspectiva de canvi en referència el Consell de Ministres de Sánchez. Els barris marítims, com el Cabanyal o la Malva-rosa, també apareixen com a epicentres del malestar. “Ens han rebentat el barri. Primer Rita Barberà, després huit anys d’un govern progressista que no ha fet res. El lloguer s’ha disparat i el barri ja no és nostre”, denunciava una veïna del Marítim. A més del preu, moltes veïnes també alertaven de la falta de serveis i del deteriorament de la convivència per l’expansió del turisme.
Algunes de les demandes que s’han cridat durant la jornada han exigit la regulació dels preus, la reutilització d’edificis buits, la lluita contra els fons voltor i les sancions a l’ús il·legal de pisos turístics. “No es tracta de construir més, sinó de reaprofitar el que ja existeix”, reclamava una assistent. Les ganes per anar a la manifestació no han parat ningú. Persones amb diversitat funcional, una jove en cadira de rodes i gent amb tots els accents eren les que es podia veure entre el riu de personal.
Famílies, joves i gent gran han compartit pancartes, denúncies i testimonis. “Hem treballat tota la vida, hem tingut una hipoteca i l’hem pagada. Ara el nostre fill ha hagut de tornar a casa. Això no és vida”, deia un matrimoni de seixanta anys. Una altra manifestant afirmava: “Protestem perquè hem fet el que tocava —estudiar, treballar— i no podem tenir un habitatge digne. No hi ha dret.”
La protesta s’emmarca en una jornada estatal de mobilització que ha tingut rèpliques en 40 ciutats de l’Estat, incloent-hi Alacant i Castelló de la Plana.
