La societat civil del País Valencià ha respost amb força les polítiques regressives que estan desenvolupant el PP i Vox des de les principals institucions valencianes. Entre 9.000 i 12.000 persones, segons els organitzadors, han omplert els carrers de València amb una consigna clara: «País Valencià, llengua, cultura i futur», tal com es llegia a la pancarta de la comitiva que encapçalava la manifestació d’aquest nou 25 d’Abril. Entre els qui lideraven la manifestació hi havia la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, entitat que organitza cada any aquesta marxa; els seus homòlegs d’Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear, Xavier Antich i Antoni Llabrés, respectivament; o el músic i exmembre d’Al Tall Vicent Torrent, un dels símbols del valencianisme que més ha patit el menyspreu de la dreta i l’extrema dreta. [Veure galeria fotogràfica]
Amb aquesta manifestació, Acció Cultural pretenia «omplir els carrers de València» per fer explícit el rebuig a les polítiques de PP i Vox, que han sigut el principal motiu de la crida per incorporar tota la ciutadania possible a la celebració del 25 d’Abril. En menys d’un any de govern de PP i Vox aquests dos partits ja han tingut temps per a plantejar una llei que prompte serà aprovada i que servirà per a arraconar el valencià de les aules tant com siga possible; de derogar la llei de memòria democràtica i establir una nova llei que equipara el franquisme amb el període de la Segona República; de promoure una normativa perquè la majoria de les Corts Valencianes controle À Punt; i de promoure un seguit de relats contra la llengua dels valencians que Anna Oliver identifica com «un discurs d’odi que està penetrant en la societat i perseguint les entitats que treballem lliurement per la llengua, la cultura i el futur». Com a exemple en aquest sentit hi ha les censures que s’han fet de diverses publicacions en valencià en diferents ajuntaments en què governen PP i Vox.
Mobilització
La mobilització és, segons l’entitat convocant, el recurs de la ciutadania per plantar cara a aquesta nova situació. Diferents partits, sindicats i entitats s’han sumat un any més a aquest 25 d’Abril, en una manifestació que ha tardat una hora i mitja en transcórrer el recorregut entre la plaça Sant Agustí i el Parterre, que en condicions normals es realitza en no massa més de vint minuts.
Tot i el to de protesta de la manifestació, l’ambient no ha deixat de ser festiu en tot moment amb música de dolçaina i tabal per a interpretar cançons clàssiques en aquest tipus d’esdeveniments, com ara «El cant dels maulets», «La manta al coll», «La muixeranga» i altres temes polititzats o estrictament tradicionals.
La marxa eixia amb mitja hora de retard degut a inconvenients policials. Un recés que ha acabat amb un aplaudiment dels assistents, impacients per començar a recórrer els carrers de València. Els aplaudiments també eren dedicats a cada entitat que partia de la plaça de Sant Agustí a l’inici del recorregut: Acció Cultural, el Bloc d’Estudiants Agermanats, Esquerra Republicana, Compromís, El Tempir, Decidim, Intersindical… protagonistes que mai no falten a aquesta cita que enguany tornava a ser contra un govern hostil i que evocava, en certs moments, a les celebrades fins fa deu anys contra el Consell de Francisco Camps o fins fa vint contra el d’Eduardo Zaplana, que hui ret comptes als jutjats.
La manifestació acabava al Parterre dividida en dues parts. La menys concorreguda, a uns 300 metres del Pont d’Aragó, la convocada per les entitats que integren l’esquerra independentista,que han consolidat la convocatòria pròpia independent de la general. I la més nombrosa, la que concentrava la resta d’entitats, cloïa a l’esmentat Parterre amb un discurs contundent del secretari de joves d’Acció Cultural, Yago Carrilero. «El PP i Vox han vingut per a arrancar, junc per junc, tota la mata», deia en referència a la Crònica de Ramon Muntaner de la tercera dècada del segle XIV, i acababa el discurs advertint que «si ni l’exèrcit filipista, ni l’abolició dels Furs, ni dues cruentes dictadures han fet abaixar la cara al nostre poble, aquesta colla de ninots feixistoides que tenim ara no apagarà la flama de la nostra lluita, no callarà la força del nostre crit». El parlament finalitzava amb «visca el País Valencià, visca els Països Catalans».
Una demostració que el valencianisme revifa als carrers davant les agressions.
