El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha rebutjat suspendre cautelarment la concessió a Baleària de la terminal de passatgers del port de València.
D’aquesta manera, la sala -en una interlocutòria datada el 28 de març- desestima el recurs de revisió presentat per Acció Ecologista Agró contra l’acord del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) de 10 de novembre del 2022 pel qual es va atorgar a la naviliera la concessió de la nova terminal de passatgers.
Agró argumentava que la concessió «contradiu» la Delimitació d’Espais i Usos Portuaris de València aprovada, i la falta d’Avaluació Ambiental del Pla Director d’Infraestructures i de la Delimitació d’Espais i Usos Portuaris.
Per part seua, l’APV, a través de l’Advocacia de l’Estat, entenia que no procedia la mesura cautelar per executivitat i presumpció de legalitat, i per no existir periculum in mora i la prevalença de l’interés públic, entre altres qüestions.
Ara, el tribunal es refereix a la perspectiva d’AE-Agró a l’hora de plantejar mesures cautelars i manifesta que l’entitat «directament ataca amb motius de fons i una difusa explicació dels hipotètics perjudicis que pot arribar a causar al barri de Natzaret».
«Amb aquest prisma -argumenten els magistrats- la sol·licitud ha de ser denegada. Com posa en relleu l’Advocacia de l’Estat i la mateixa sol·licitud de l’entitat demandant, la terminal de passatgers ja existeix en l’ampliació nord construïda el 2012 i, d’altra banda, en l’ampliació sud s’exploten o explotaven les drassanes d’Unió Naval de València, S.A. (pertanyents al Grup Boluda). Per a poder acollir la mesura hauria d’haver presentat un principi de prova, encara que fora indiciària, on es reflectira la incidència dels actuals tres molls de passatgers en l’ampliació nord, quina incidència mediambiental tenen i per què serà més gran en l’ampliació sud».
Igualment, caldria al·legar sobre quina incidència tenen els usos actuals a Natzaret i, tenint en compte el trasllat a l’ampliació nord, quina serà la diferència al barri quan posen en funcionament la terminal de passatgers.
L’organització ecologista també va adduir la falta d’Avaluació Ambiental del Pla Director d’Infraestructures i de la Delimitació d’Espais i Usos Portuaris. No obstant això, la Sala fa notar que l’Advocacia de l’Estat no nega aquest fet, sinó que conforme a l’article 7.1 de la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental, no estaria inclòs entre els projectes afectats per tal necessitat.
«No es tracta que l’entitat tinga o no raó en el seu argument o pretensió, sinó que no és deduïble la seua postura icto oculi, sinó que requerisca un examen profund dels fets i l’aplicació de les normes», postil·la.
Perjudicis concrets
Finalment, la resolució explica que l’associació impugnant no assenyala perjudicis concrets ni pot afirmar que siguen irreparables. Considera, en definitiva que «no s’ha acreditat que l’execució de la concessió comporte una situació que impossibilite o dificulte de manera notable l’efectivitat de la sentència o (…) puga fer perdre la finalitat legítima al recurs, única perspectiva que pot analitzar-se de manera cautelar».
Aquesta situació -insisteix la interlocutòria contra la qual cap recurs de reposició en un termini de cinc dies- «no s’ha produït ni han quedat demostrades les conseqüències perjudicials invocades, tampoc s’adverteix que una eventual sentència estimatòria seria ineficaç per haver-se produït situacions irreparables durant la tramitació d’aquest recurs», conclou.
