El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha donat la raó al Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant (UA) després que aquest organisme presentara un recurs contra la resolució de la convocatòria de subvencions presentat per la Conselleria d’Educació l’any 2022, encara en l’època del Botànic.
En aquell moment el departament d’Educació el liderava Vicent Marzà, de Compromís, i la resolució va ser presentada per la Direcció General de Política Lingüística, encapçalada per Rubén Trenzano. En concret, la Direcció General va deixar sense subvenció el Servei de Llengües en tot allò relacionat amb les proves de la Cieacova durant l’any 2022.
La Comissió Interuniversitària d’Estandarització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (Cieacova) és l’organisme encarregat d’impartir les certificacions oficials de coneixement d’aquesta llengua a partir de les realitzacions dels exàmens pertinents dels nivells A2, B1, B2, C1 i C2.
La subvenció per a la realització d’aquests exàmens no va arribar al Servei de Llengües de la UA, encarregat de convocar-los en aquesta institució acadèmica, degut a un canvi d’interpretació de les bases per part de la Direcció General.
Les bases establien que se subvencionarien les despeses relatives a les persones externes a la UA que es presentaren a les proves. És a dir, a totes les persones que no foren professorat, estudiants i personal tècnic i administratiu del centre acadèmic, com ara exalumnes de grau o persones externes que feien cursos de valencià a les seus universitàries de Torrevella, Elda o Oriola.
En canvi, la Direcció General va decidir excloure la UA de la subvenció al·legant que no havia obert la convocatòria d’exàmens a qualsevol persona externa, un extrem que no recollien les bases de la subvenció ni tampoc la convocatòria. Segons el TSJ, la Direcció General va vulnerar les bases de la convocatòria de subvencions, ja que va aplicar un criteri que no apareixia enlloc.
Va ser així com la UA, implicada en l’organització d’aquestes proves per garantir-les davant la manca d’abast de la Generalitat, va deixar de rebre vora 80.000 euros, tal com també li va ocórrer a la Universitat de València (UV), si bé aquest últim centre acadèmic, tot i presentar recurs, el va acabar retirant.
Al·legacions
Aquella decisió va ser rebutjada pel Servei de Llengües de la UA, que va presentar al·legacions a la convocatòria de les subvencions. Aquestes al·legacions, segons fonts del Servei de Llengües, no van ser contestades per part de la Direcció General tal com s’exigia, ja que aquesta entitat que penja de la Conselleria no va entrar en les qüestions de fons plantejades.
A més, aquests criteris no van ser aplicats de la mateixa manera a altres centres com la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana (UJI) o la Universitat Politècnica de València (UPV), que no van quedar excloses de la subvenció que sí que va ser denegada a la UA i a la UV. La UA, en aquest sentit, va denunciar un «tracte» desigual respecte als altres centres acadèmics que el TSJ ha reconegut.
La sentència
Per aquestes raons el TSJ ha donat la raó al Servei de Llengües de la UA, i ha deixat sense efecte la resolució de la Direcció General de Política Lingüística. La subvenció, a la qual el Servei de Llengües té dret, es concedirà quan s’execute la sentència a mitjan febrer si no hi ha recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Conflicte
Des del Servei de Llengües de la UA expliquen que quan el director general, Rubén Trenzano, va ser requerit per a solucionar els problemes que ocasionaven els canvis de criteri en la convocatòria, aquest responia que calia obrir les proves d’avaluació dels exàmens de Cieacova a tota la comunitat externa a la universitat, un requisit que, com s’ha indicat, no figurava formalment ni a l’ordre de bases ni a la convocatòria.
Segons les mateixes fonts, la «sensació» que hi ha des del Servei de Llengües és que aquella maniobra va ser una resposta de càstig al posicionament que la comunitat acadèmica tant de la UA com de la UV van exhibir contra diferents mesures aplicades des de la Conselleria d’Educació, tals com la derogació dels cursos de capacitació lingüística per a exercir la docència pública no universitària, la reducció de proves anuals de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV), l’homologació de l’examen C1 de valencià als estudis de Batxillerat o l’eliminació de les línies de valencià, conseqüència de l’aplicació de la Llei de Plurilingüisme.
La retallada econòmica, de vora 80.000 euros, va comportar altres retallades de la UA a meitat exercici econòmic que havien d’anar adreçades a associacions externes –tals com Escola Valenciana, la Fundació Bromera o El Tempir d’Elx–, a les activitats del Centre d’Aprenentatge de Llengües, a les aules de conversa en valencià que el Servei de Llengües organitza en poblacions castellanoparlants o a les activitats per al Voluntariat Lingüístic.
És per això que des del Servei de Llengües de la UA lamenten que des de la Direcció General de Política Lingüística «no van aplicar les bases plantejades per ells mateixos, no van tractar per igual les universitats i no van argumentar les seues decisions».
