Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha dictat cinc sentències en les quals fixa com a criteri que el pes del valencià i el castellà en l’educació plurilingüe sostinguda amb fons públics al País Valencià ha d’observar una «proporció raonable» i guardar un equilibri pel que fa al temps lectiu i al repartiment entre les assignatures troncals.
Els magistrats han pres aquesta decisió «tenint en compte el context socioeducatiu i demolingüístic (llengua materna o majoritària dels alumnes, pares i docents, etc.) de què es tracta i amb la finalitat de garantir que tot l’alumnat aconseguisca la competència en comunicació lingüística en totes dues llengües».
A partir d’aquesta consideració, han confirmat les resolucions de la Generalitat que aprovaven els projectes lingüístics dels Centres d’Educació Infantil i Primària Villar Palasí de València i Vicenta Ruso de Santa Pola (el Baix Vinalopó), en entendre que la distribució curricular de les dues llengües sí que guarda una proporció raonable.
Per una altra part, han declarat nuls els projectes lingüístics i interculturals del CEIP Joaquín Muñoz de Torís (la Ribera Alta) i Beata Inés de Benigànim (la Vall d’Albaida) perquè reservaven en algun cas a l’ensenyament en valencià més del doble del temps lectiu i les assignatures troncals, exceptuant-hi llengua i literatura.
En un cinqué procediment, la Sala ha validat el repartiment curricular entre les dues llengües en un centre escolar concertat a Elda (el Vinalopó Mitjà), encara que ha estimat parcialment el recurs perquè no s’han adoptat mesures per a l’alumnat amb dificultats en l’aprenentatge d’idiomes o d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
En els cinc casos analitzats, els recurrents sostenien que existia una discriminació cap al castellà i vulneració del dret constitucional dels pares i mares a triar la llengua vehicular en la qual volen que els seus fills siguen educats, fent referència als articles 14 i 27 de la Constitució.
En totes les seues resolucions, el tribunal descarta que l’actuació administrativa haja vulnerat el dret fonamental dels pares a triar lliurement l’educació per als seus fills, haja infringit la legislació estatal (LOE) o s’haja basat en articles d’un decret autonòmic derogats amb anterioritat per la mateixa secció del TSJ.
