El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat la condemna per prevaricació a l’exalcalde de Catral (el Baix Segura) entre 2011 i 2013 per nomenar de manera irregular un assessor, qui després “va distraure” quasi 10.000 euros dels comptes municipals.
Així ho ha decidit la Sala penal en una sentència en la qual rebutja els recursos de cassació interposats per l’exbatle Aurelio David Albero i el que fora el seu assessor Juan Carlos Llopis.
El Suprem confirma per a tots dos les penes imposades el 2023 per l’Audiència d’Alacant, que va condemnar Albero a quatre anys i tres mesos d’inhabilitació especial per a l’acompliment dels càrrecs d’alcalde, tinent d’alcalde o regidor, per un delicte continuat de prevaricació, i a tres anys de presó per a l’exassessor, a més de dos anys d’inhabilitació i el pagament d’una indemnització de 9.917,20 euros.
No obstant això, el Suprem estima parcialment el recurs de la dona de Llopis i redueix de 2.873,5 euros a 1.463,7 euros el pagament en concepte de responsabilitat civil.
Segons el relat de fets, el llavors alcalde va contractar Llopis com a “personal de confiança i assessorament especial de comptabilitat, gestió econòmica i control de tresoreria”. Un càrrec per al qual disposava de les claus bancàries “que permetien la disposició dels fons dels comptes de l’Ajuntament”, apunta.
Aquest lloc està subjecte al fet que “qualsevol modificació” s’ha d’acordar pel ple municipal al començament del mandat o amb l’aprovació dels pressupostos, indica el Suprem. Això no va ocórrer, perquè el mateix ple va rebutjar el nomenament proposat per l’alcalde, qui va dictar un decret de destitució pocs dies després.
“Propòsit d’enriquir-se injustament”
El Suprem assenyala que l’exassessor, “actuant amb el propòsit d’enriquir-se injustament, en el període de temps que va exercir aquestes funcions, va distraure i va fer seus, valent-se de l’exercici de les seues funcions, fins a 9.917,20 euros dels comptes municipals, per a això va alterar els corresponents apunts comptables en el programa informàtic que gestiona l’activitat econòmica”.
Per al tribunal, els fets provats “identifiquen amb meridiana claredat les condicions normatives -subjectiva i objectiva- que permeten considerar al recurrent autor del delicte de malversació, objecte d’acusació”.
Respecte de la malversació, el Suprem considera que “les funcions que va exercir el recurrent li permetien, com a projecció específica, accedir als cabals públics”. En termes materials, “els tenia a càrrec seu”, afirma.
