«Estem rebentats, sota mínims, treballant al màxim i sota molta pressió» explica el conductors d’autobusos i president del Comitè d’Empresa de l’EMT, Gregorio Rabadán quan se li pregunta per la situació a l’EMT. Fa veu de cansat. Des del 29 d’octubre la plantilla de l’EMT s’ha bolcat en intentar pal·liar les conseqüències de mobilitat generades per la DANA, renunciant als descansos i treballant sota una enorme pressió. «També hem renunciat a convocar la vaga de conductors del 28 i 29 de novembre [convocada a escala estatal per a reivindicar la jubilació als 60 anys per aquest col·lectiu]», continua Rabadán. Podríem dir que ha estat la seua forma de voluntariat. Com tants altres sectors socials valencians, els treballadors de l’EMT també s’han sumat a l’onada solidària.
Però tot no s’arregla soles amb voluntat. «Els autobusos són els que són i no es poden inventar», recorda aquest conductor, i encara que n’han arribat cedits per altres ciutats, no són suficients. Ara mateix el servei d’autobusos de València es troba col·lapsat. Parades atapeïdes, gent que no pot pujar perquè els vehicles van plens, freqüències irregulars. L’increment del trànsit i els embussos tampoc ajuda. «Jo faig la línia 27 –explica Rabadán- i quan isc de la Torre, a la primera parada, ja vaig ple, és una bogeria».
Pantalles desconnectades
Els motius d’aquest col·lapse són diversos, encara que el principal és el tancament de la xarxa de metro, els passatgers que transportava és impossible que els absorbisca el servei d’autobusos. A més, a la zona sud cal sumar-hi la literal desaparició d’Auvaca, l’empresa d’autobusos que cobria l’horta sud i que va veure les cotxeres arrasades per la barrancada. L’increment del trànsit generat pels usuaris del metro obligats a tornar al cotxe, els embussos quilomètrics, els accessos encara amb mal estat i la prioritat dels serveis d’emergència tampoc ajuden a que els autobusos puguen circular fluidament.
De fet, les universitat valencianes han traslladat tota la seua docència on-line, per tal de reduir desplaçaments de docents i alumnes. Una mesura, per exemple, que no han imitat les administracions, ni autonòmica ni municipal, que l’han limitat a aquell personal directament afectat per la DANA.
La situació és dramàtica, però tampoc pareix que l’EMT haja reaccionat a l’emergència. Per ara, les principals mesures són la contractació urgent de 50 nous conductors i una altra més aviat curiosa: l’apagada de les pantalles a les parades on s’anuncien les freqüències de pas. Una mesura que no ajuda en res, a banda d’intentar amagar la realitat del col·lapse.
«És greu que dues setmanes després el govern de Catalá encara no haja implementat les mesures necessàries per a adaptar a les noves circumstàncies el fonamental servei de transport públic», explica el regidor de Compromís Giuseppe Grezzi. Els valencianistes han demanat la contractació urgent de 300 conductors i la recuperació de la circulació d’EMT pel doble carril exclusiu de Colón per a augmentar de nou les freqüències de pas, retallar els temps de trajecte i evitar els embussos».
«Les noves línies més llargues i més exposades al trànsit privat que va implementar Catalá han perjudicat la qualitat del servei i ara s’està notant més», asseguren des de Compromís. Unes conseqüències que no soles les noten els passatgers, sinó també els conductors en forma de més estrès i cansament que acaben suposant més baixes laborals i, per tant, més problemes de personal.
«La situació és greu, i per a fer-se una idea de qui està al comandament i les seues prioritats cal veure la principal mesura que ha pres la gerència de l’EMT, no sé si a indicacions de la pròpia alcaldessa, per a pal·liar-la: suprimir la informació de pas dels autobusos de les pantalles de les parades. No millorar la freqüència, ocultar-la», continua Grezzi en referència a l’apagada de les pantalles.
El retorn de la bicicleta
Davant la realitat dels greus problemes de mobilitat, l’Ajuntament de València ha anunciat una nova mesura. La reparació de fins a 700 bicicletes decomissades per la Policia Local i que es troben en magatzems municipals per tal de repartir-les entre la població afectada.
Després d’un inici de legislatura marcat pel menyspreu a aquest mitjà de transport, l’amenaça d’eliminar carrils bici i el potenciament del vehicle a motor, l’Ajuntament ha topat amb la realitat: la versatilitat i agilitat de la bicicleta en vies en pitjor estat i sense generar embussos.
