El tren 6189 d’Iryo trenca la normalitat de l’alta velocitat a les 19.45 hores amb un descarrilament prop d’Adamuz (Serra Morena Cordovesa) a Andalusia. L’accident ocorre durant el trajecte Màlaga–Madrid el diumenge 18 de gener del 2026. Hi ha 40 morts i 152 ferits, de moment. La companyia explica que el comboi ix a les 18.40 amb 289 passatgers, 4 tripulants i 1 maquinista, i que, per causes que en aquest moment “encara es desconeixen”, el tren acaba envaint la via contigua. El succés deixa víctimes mortals i persones ferides, i Iryo emet un comunicat on explica aquesta informació.
Comunicado de prensa: pic.twitter.com/f5l44q9Fns
— iryo.eu (@iryo_eu) January 19, 2026
La companyia aporta informació del material afectat i subratlla que el tren és “de nova construcció”, fabricat en 2022, i que l’última revisió es fa el 15 de gener. L’impacte del descarrilament ressona també al País Valencià, on Iryo consolida la seua oferta d’alta velocitat cap a València i Alacant (l’Alacantí). La programació comercial de la companyia fixa 16 trens d’alta velocitat al dia en rutes cap a València i 4 al dia cap a Alacant.
El corredor València–Conca–Madrid es presta amb trens ETR 1000 (Frecciarossa 1000), el mateix model que el sinistrat a Andalusia, segons el web d’Iryo. És el tren produït en sèrie a Europa més ràpid que s’ha fet mai, segons descriu la companyia. L’operadora ferroviària el descriu com unitats amb disseny aerodinàmic i solucions d’avantguarda per estalviar energia, amb menys soroll i vibracions i “el menor impacte ambiental”.
Hitachi Rail és l’empresa que fabrica l’ETR 1000. La multinacional d’origen japonés guanya pes en el negoci ferroviari europeu quan completa el 31 de maig del 2024 la compra del negoci de Ground Transportation Systems (GTS) de Thales per 1.660 milions d’euros, una operació que, segons la companyia, amplia la seua presència global fins a 51 països i reforça sobretot el negoci de senyalització i sistemes.
Qui controla el sector?
L’alta velocitat que connecta el País Valencià amb la resta de l’Estat i d’Europa deixa de ser un monopoli de Renfe i passa a repartir-se, des de la liberalització el desembre de 2020, entre Renfe, Iryo i Ouigo. El tren es consolida en 2025 com a protagonista de la mobilitat interurbana i turística al nostre territori amb l’arribada de visitants des de Madrid–Chamartín–Clara Campoamor cap a València–Joaquín Sorolla o Alacant, i el sistema registra quasi 63,6 milions de viatgers al juny a escala estatal (+12,1 % interanual), mentre l’alta velocitat supera els 4 milions d’usuaris (+14,3 %). Iryo opera sota la marca d’ILSA, controlada majoritàriament per Trenitalia (51 %) —filial de Ferrovie dello Stato Italiane, propietat del Ministeri d’Economia i Finances d’Itàlia—, amb Air Nostrum (25 %) i Globalvia (24 %), aquesta última en mans de fons de pensions públics com OPTrust (Canadà), PGGM (Països Baixos) i USS (Regne Unit); Renfe continua com a entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Transports; i Ouigo depén de SNCF Voyageurs, amb l’estat francés com a accionista únic.
