Aquest divendres es presentava a la Diputació d’Alacant l’estudi de viabilitat per a la connexió ferroviària entre les ciutats d’Alcoi i Alacant. El projecte, plantejat des de finals del segle XIX, ha patit diversos canvis de concepció i va restar abandonat allà pels anys huitanta fins que actualment la institució provincial citada l’ha rescatat de l’oblit a través d’un informe promogut per l’Associació Llegat Històric Industrial d’Alcoi.
Els arguments per a defensar eren «la vertebració de la província i la mobilitat per a viatgers i mercaderies», segons el president de la Diputació, Toni Pérez, del PP. El president valencià, Carlos Mazón, també present a l’acte, indicava que la proposta respon «a una demanda històrica».
Traçat
El plantejament presentat inclou diverses alternatives de traçat. Amb el punt de partida a Alcoi i amb el d’arribada a Alacant, una primera línia passaria per Xixona (l’Alacantí), la segona per Ibi, Tibi (l’Alcoià) i Agost (l’Alacantí); i la tercera per Ibi, Castalla (l’Alcoià) i Agost. Hi hauria encara una quarta opció que passaria per ibi, Castalla i Villena, capital de l’Alt Vinalopó. Al seu torn, Alcoi quedaria també connectat amb Xàtiva (Costera) amb ferrocarril i, en conseqüència, també amb València.
Ara els responsables del projecte estudien quina ruta seria la més favorable tenint en compte la funcionalitat del servei, l’impacte ambiental o les afeccions territorials.
Un projecte centenari
La connexió entre Alacant i Alcoi per ferrocarril no és un projecte nou. La importància industrial d’Alcoi i la ubicació estratègica d’Alacant, amb un port que ha actuat històricament com a punt d’arribada i d’eixida de mercaderies, feien d’aquesta proposta una idea interessant que va ser plantejat en primer terme per l’alacantí Eleuterio Maisonnave, ministre de Governació durant l’efímera Primera República espanyola. La construcció de la línia va ser avalada per decret ministerial mentre s’estudiava també la connexió entre Xàtiva i Alacant passant per Alcoi, plantejament que justificava encara més l’obra.
Poc més tard José Canalejas, diputat gallec del Partit Liberal que va obtindre l’acta de diputat pel districte d’Alcoi degut a la seua relació pròxima amb l’alcalde d’aquesta ciutat, José Atienza, hi va insistir. Canalejas, liberal i monàrquic, va connectar per moments amb sectors republicans –amb molta presència a Alacant– i tenia com a projecte estrella la connexió ferroviària entre les dues ciutats. La connexió era demandada per empresaris industrials de l’època i avalada per estudis que mai no es van arribar a aplicar.
Canalejas va morir assassinat per un anarquista el 1912, quan presidia el Consell de Ministres, però el seu projecte es va intentar impulsar de manera pòstuma durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, als anys vint. No va reeixir, tot i els intents posteriors per activar-la. La Guerra Civil va anar seguida d’una política de reconstrucció de les vies destruïdes durant el conflicte i als anys huitanta el Govern espanyol va arxivar el projecte. Ara torna a estar d’actualitat, com tantes altres vegades en la història recent, i el desenllaç torna a ser incert.
