Brussel·les.- El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat una sentència salomònica per a l’independentisme, en el cas de l’exconseller Lluís Puig, exiliat el 2017 a Bèlgica amb part del Govern català i investigat pel Tribunal Suprem (TS), que demana la seua extradició amb una euroordre. Al mateix temps que el tribunal europeu reconeix que els jutges belgues no poder negar-se a executar l’ordre de detenció i entrega que demana el tribunal espanyol, estableix una important excepció, condicionant-la a la garantia dels drets fonamentals.
Aquesta sentència ha sigut interpretada de forma favorable per la resta d’exiliats i l’equip jurídic, que han fet declaracions a Brussel·les, destacant que el rerefons amaga el rebuig a una persecució política concreta. Expressament, el tribunal assenyala les «deficiències que afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones a què pertany l’interessat», és a dir, d’un grup polític, per exemple, com és l’independentista. El TJUE, doncs, se n’ix de la pregunta formal que havia planejat el jutge del TS, Pablo Llarena, respecte a la seua competència per a dictar l’euroordre, qüestió aquesta per la qual la justícia belga havia rebutjat l’extradició de Lluís Puig fa mesos.
Així, la sentencià diu que «una autoritat judicial d’execució no es pot negar, en principi, a executar una ordre de detenció europea fonamentant-se en la manca de competència de l’òrgan jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona cercada a l’estat membre emissor». Aquesta primera conclusió sembla donar la raó a Llarena.
Però, a continuació, el TJUE estableix una condició que no apareix a la norma que regula l’euroordre, exigint que es garantisquen els drets humans a l’Estat que demana l’extradició. «Aquesta autoritat -referint-se a la belga-, però, s’ha de negar a executar aquesta ordre si comprova que en aquest Estat membre hi ha deficiències sistèmiques o generalitzades al sistema judicial i que l’òrgan jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona buscada en aquest estat és manifestament incompetent».
La competència o no de Llarena per a emetre l’euroordre seria definida per la competència en jutjar els exiliats per part del Suprem. Les defenses dels exiliats sempre han mantingut que la competència és la del tribunal territorial on han ocorregut els fets perseguits, en aquest cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Puigdemont: «La sentència deixa les extradicions en via morta»
El president Carles Puigdemont, en una atenció a mitjans a mitjan matí d’aquest dimarts, 31 de gener, ha valorat la sentència del TJUE en resposta a les preguntes prejudicials del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem espanyol. El president ha assegurat que «avui la sentència deixa les extradicions en via morta. Posa condicions a la presentació de noves euroordres que, a la pràctica, les fan inviables». Puigdemont també ha recordat que «és molt significatiu que la sentència s’allunye de les premisses de l’advocat del TJUE».
Puigdemont també ha volgut fer referència al fet que, amb la lluita a l’exili, «no ens defensàvem individualment sinó col·lectivament». I ha destacat que és de «gran importància» el terme utilitzat en la sentència sobre l’existència d’un «grup objectivament identificable» que puga ser perseguit, és a dir, «els catalans que volem que Catalunya siga una nació amb Estat propi».
El president també ha explicat que, ara, el TJUE «regula les condicions amb les quals es pot rebutjar una euroordre i obri una lluita política». També ha volgut destacar que «l’informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU pot ser tingut en compte a l’hora de fonamentar una euroordre, com es va fer en el cas de la sentència belga».
Lluís Puig: «Europa avui és més justa»
Finalment, el president ha conclòs que «res no estalvia de continuar lluitant. La lluita es va aclarint i s’han consolidat coses que defensàvem des de fa cinc anys. Ara, podem seguir la nostra lluita amb més solidesa. Una persecució política no té cabuda en les democràcies europees». El conseller Lluís Puig s’ha mostrat «molt content» després de la sentència. «Per mi i content pensant que Europa avui és més justa i aplicarà un respecte als drets fonamentals a totes les causes que puguin sortir en un futur per als catalans o la resta d’Europa».
Sobre el següent pas de la justícia espanyola, ha explicat que «no sabem si es presentarà una nova euroordre, suposem que sí». Però ara ja s’acumulen dues sentències favorables, la de gener del 21 i la d’avui, i ha recordat: «Ara estem molt més forts. No defallim, seguim la lluita pacífica i democràtica».
L’advocat que ha coordinat la defensa a l’exili, Gonzalo Boye, ha assegurat que ara «canvia l’escenari jurídic, perquè es reconeixen una sèrie d’elements que demanem des de fa cinc anys». I ha destacat que «el TJUE diu que el TS no és el tribunal competent». A més, ha recomanat «una lectura reposada de la sentència» a aquells que s’han aventurat abans d’hora a titllar-la a favor de les tesis de Llarena. «És molt bona en termes jurídics i ens dona els instruments per a avançar i continuar lluitant en aquest procediment que mai hauria d’haver hagut d’iniciar-se», ha recalcat Boye.
El Tribunal Suprem va plantejar al Tribunal de Justícia europeu una sèrie de qüestions prejudicials suscitades en el marc de les diligències instruïdes contra exdirigents catalans després de la celebració, l’1 d’octubre del 2017, d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Atès que alguns dels encausats, entre ells Lluís Puig Gordi, havien abandonat l’Estat espanyol, van ser objecte d’ordres de detenció europees (en endavant, ODE).
Els tribunals belgues van refusar cursar l’ODE emesa contra Puig Gordi per considerar que hi havia un risc que es vulnerara el dret d’aquest a ser jutjat per un tribunal establit per la llei, ja que la competència del Tribunal Suprem per enjudiciar les persones reclamades no es recolzava en una base jurídica expressa.
El Tribunal Suprem es preguntava si una autoritat judicial d’execució pot denegar l’execució d’una ODE invocant un motiu de no execució que no figura a la Decisió Marc relativa a l’ODE 1 o la manca de competència de l’autoritat judicial emissora (en el cas d’actes, el Tribunal Suprem) per emetre l’ODE en qüestió.
El rebuig de l’euroordre
D’altra banda, tenia dubtes sobre les condicions en què l’autoritat judicial encarregada de l’execució d’una ODE (en el cas d’interlocutòries, els tribunals belgues) es pot negar a executar aquesta ODE a causa d’una al·legació de vulneració dels drets fonamentals de l’encausat. En particular, es preguntava sobre la possibilitat que l’autoritat judicial d’execució examine a aquest efecte la competència de l’òrgan jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona buscada en cas de ser lliurada a l’estat membre emissor, és a dir, Espanya.
El Tribunal Suprem també indicava que el TJUE s’hauria de pronunciar sobre el manteniment o la retirada de les ODE existents i preguntava al Tribunal de Justícia sobre la qüestió de l’eventual emissió de noves ODE.
El Tribunal de Justícia, constituït a Gran Sala, recorda a la sentència que els principis de confiança i reconeixement mutus entre els estats membres constitueixen la pedra angular del sistema de cooperació judicial de l’ODE. Això no obstant, subratlla així mateix la importància cabdal que revesteix el dret fonamental a un procés equitatiu. En efecte, aquest dret garanteix la protecció del conjunt dels drets que el Dret de la Unió confereix als justiciables i la salvaguarda dels valors comuns dels Estats membres. A la llum d’aquests principis i d’aquest dret, el Tribunal de Justícia respon a les qüestions plantejades pel Tribunal Suprem en aquesta sentència.
Una autoritat judicial d’execució no disposa de la facultat de negar-se a executar una ODE basant-se en un motiu de no execució que es derive exclusivament del Dret de l’Estat membre d’execució. Si fora així, la Decisió Marc no s’aplicaria uniformement i els estats membres podrien determinar lliurement l’abast de l’obligació d’executar les ODE. El Tribunal de Justícia afegeix que una decisió denegatòria, adoptada després d’un examen adequat, ha de tenir caràcter excepcional.
Respecte a la norma
L’autoritat judicial d’execució, però, pot aplicar una disposició nacional que preveja que es denegarà l’execució d’una ordre de detenció europea quan aquesta execució donara lloc a la vulneració d’un dret fonamental consagrat pel dret de la Unió. No obstant això, l’abast d’aquesta disposició nacional no ha d’excedir l’obligació de respectar els drets fonamentals establerts a la Decisió Marc, tal com ha estat interpretada pel Tribunal de Justícia.
A més, l’autoritat judicial d’execució no pot comprovar si una ODE l’ha emesa una autoritat judicial que era competent a aquest efecte en virtut del dret nacional de l’estat membre emissor i negar-se a executar-la quan considere que no és així.
En canvi, quan la persona buscada al·legue que el seu lliurament a l’Estat membre emissor -en aquest cas, Espanya- l’exposaria a una vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu, perquè en aquest Estat membre seria enjudiciada per un òrgan jurisdiccional sense competència a aquest efecte, l’autoritat judicial d’execució -en aquest cas, els tribunals belgues- ha d’apreciar el fonament de l’al·legació esmentada mitjançant l’examen en dues fases establert per la jurisprudència del Tribunal de Justícia.
Aquesta autoritat, doncs, haurà d’examinar, en primer lloc, si hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat membre emissor o deficiències que afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones a què pertanya l’interessat. Seguidament, si escau, de manera concreta i precisa, si, tenint en compte la situació individual d’aquesta persona, de la naturalesa de la infracció i del context fàctic, hi ha raons serioses i fundades per creure que aquesta persona correrà aquest risc en cas de ser lliurada a aquest Estat membre.
Incompetència manifesta
L’autoritat judicial d’execució únicament podrà denegar l’execució basant-se en la manca de competència de l’òrgan jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona buscada si arriba a la conclusió que, d’una banda, aquestes deficiències existeixen a l’Estat membre emissor, i, d’altra banda, la manca de competència del dit òrgan jurisdiccional és manifesta.
El Tribunal de Justícia afegeix que, en virtut de l’obligació de cooperació lleial, la denegació de l’execució basada en una manca de competència manifesta de l’òrgan jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona cercada, ha d’anar precedida d’una sol·licitud prèvia d’informació complementària a l’autoritat judicial emissora, d’acord amb el que preveu la Decisió Marc.
Finalment, el Tribunal de Justícia declara que es poden emetre diverses ODE successives contra una persona buscada per tal d’obtenir-ne el lliurament per un estat membre després que aquest Estat s’haja negat a executar una primera ODE dirigida contra aquesta persona. Això no obstant, l’execució de la nova ODE no ha de donar lloc a una vulneració dels drets fonamentals de la persona esmentada i la seua emissió ha de tenir caràcter proporcionat.
