El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat la querella presentada per Abogados Cristianos contra el senador de Compromís Carles Mulet per un presumpte delicte de provocació a la discriminació i a l’odi i un altre d’assetjament per una sèrie de tuits en els quals va reivindicar la retirada de símbols religiosos dels espais públics, atés que considera que «de cap manera fomenta directament o indirectament un clima d’hostilitat al fet religiós».
La querella feia referència a una dotzena de piulades en les quals Mulet demanava llevar els símbols religiosos d’espais públics per la seua connexió amb la dictadura franquista i la seua incompatibilitat amb la Llei de Memòria Històrica. En un d’ells, deia que la creu del Valle de los Caidos «hauria de volar-se amb dinamita».
Abogados Cristianos també es querellava contra Mulet per dirigir 2.541 sol·licituds a diferents corporacions municipals demanant la retirada d’aquests símbols i per formular una pregunta, en la seua condició de senador, al govern espanyol sobre «quines mesures adoptarà per a il·legalitzar les organitzacions que assetgen i amenacen judicialment alcaldes i alcaldesses o càrrecs públics demòcrates, com és el cas d’Abogados Cristianos».
En una interlocutòria del passat 31 de març, la Sala penal inadmet la querella i, a més, assenyala que desconeix -i que no és la seua funció conéixer-ho- si les sol·licituds de retirada tenen un sòlid fonament en la norma que prohibeix la pervivència de simbologia reivindicativa de la dictadura franquista, però remarca que Mulet «té dret a formular-les, mereixent, per tant, tota la protecció constitucional per a fer-ho».
«Com tampoc tenim cap dubte que el senyor Mulet té dret a expressar públicament el seu desig que la querellant siga il·legalitzada i, com a senador, demanar explicacions al govern espanyol sobre les mesures que amb tal fi adoptaria», afegeixen els magistrats.
Per al Suprem, tant el tuit com la pregunta parlamentària «palesen, sense dissimulació, el marc d’intens enfrontament ideològic» entre Abogados Cristianos i Mulet, si bé incideix que d’aquest conflicte «de cap manera cal decantar que el querellat busque crear un clima antireligiós afectant la convivència pacífica».
L’alt tribunal recalca a més que l’espai de protecció de l’article 510 del Codi Penal -delicte de provocació a la discriminació i a l’odi- «no pot estendre’s a les expressions o a les idees que, simplement, molesten, qüestionen, contradiguen, menyspreen, neguen o ridiculitzen les idees o expressions d’un grup antagònic a l’emissor».
I això, precisa el Suprem, «per una sola però decisiva raó: en això consisteix, ni més ni menys, que la mateixa democràcia». «En gaudir d’una expectativa d’amplíssima llibertat per a emetre idees i pensaments que confronten amb altres sense l’amenaça de la sanció penal o de la intervenció prohibitiva o limitativa de l’Estat», fixa.
«Manca del més mínim fonament»
Amb tot, el TS conclou que l’activitat comunicativa de Mulet és un exercici legítim i constitucionalment emparat dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió i a la participació política garantits en els articles 20 i 23 de la Constitució.
Rebutja igualment que els fets encaixen en un delicte d’assetjament cap a la presidenta d’Abogados Cristianos i els seus integrants, pretensió que, segons els magistrats, «manca del més mínim fonament fàctic i normatiu».
Així, la Sala penal condemna la querellant al pagament de les costes del procés per així disposar-ho l’article 239 de la llei d’Enjudiciament Criminal.
