La secció cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha declarat conforme a dret la resolució, del 17 de desembre del 2018, de la Conselleria de Vivenda de la Generalitat Valenciana –en aquell moment dirigida per María José Salvador, del PSPV–, que va aprovar definitivament el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València.
El Suprem, d’aquesta manera, estima el recurs de la Generalitat i de l’empresa interessada contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ), del 31 de març de 2022, que va anul·lar l’acord i el pla especial per no haver-se tramitat, per l’administració valenciana, una avaluació ambiental estratègica pel procediment ordinari, sinó pel procediment simplificat. El TSJ va donar la raó a una associació de veïns.
La sentència apunta que la superfície del sector afectat és de quasi 800.000 metres quadrats, i el pla preveu la creació d’un centre logístic adjacent al Port de València en què concentrar activitats i serveis que donen valor afegit a les mercaderies relacionades amb el trànsit marítim internacional, tractant-se d’una àrea destinada al desenvolupament d’activitats d’emmagatzemament i distribució de mercaderies i altres productes per al trànsit marítim.
La vigència d’un pla anul·lat
El TSJ va anul·lar el pla perquè considerava que una transformació de l’extensió i les característiques com la prevista exigia, segons la llei, que l’avaluació ambiental estratègica es realitzara pel procediment ordinari, i no pel simplificat utilitzat per l’administració, sent el primer de més complexitat i permetent plantejar alternatives ambientals.
El Suprem, en canvi, considera que el sòl al qual es refereix el pla del 2018 ja ha sigut transformat de rústic a urbanitzat després del Pla Especial de la ZAL del Port de València, aplicat al desembre del 1999. Aquest pla va ser anul·lat 10 anys més tard pel Suprem per raons formals, tot i que durant aquests 10 anys va comptar amb «presumpció de legalitat» i l’administració va executar les obres d’urbanització previstes, que van acabar al 2005.
Segons l’alt tribunal, aquesta situació «fàctica» i «consolidada en el temps», derivada d’una norma aparentment legal, «permet evitar l’efecte anul·lador del pla per raó de l’elecció del procediment abreujat en lloc de l’ordinari, d’avaluació ambiental estratègica, en la mesura que la principal finalitat perseguida pel procediment ordinari, que és la d’anticipar la protecció ambiental abans de la presa de decisions que puguen comprometre negativament el medi ambient, ja no era possible en el cas jutjat perquè aquesta transformació s’havia produït i consolidat en execució d’un pla anterior», tot i que posteriorment va ser anul·lat.
