La sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs que la Generalitat va presentar contra diverses disposicions del Reial Decret 35/2023, de 24 de gener, relacionades amb els plans de coordinació del transvasament per l’aqüeducte Tajo-Segura i la fixació de caudals ecològics.
La Generalitat al·legava, entre altres punts, vicis de nul·litat de ple dret en la tramitació per haver prescindit de tràmits essencials, concretament per l’informe del Consell Nacional de l’Aigua; per infracció del principi de jerarquia amb relació amb les normes reguladores del transvasament Tajo-Segura; absència del procés de concertació o falta de motivació tècnica en la fixació dels caudals ecològics i que eren «desproporcionats».
L’Advocacia de l’Estat, amb arguments similars als de la Junta de Comunitats de Castella la Manxa, l’altre territori afectat, es va oposar a la demanda en al·legar manca de legitimació i sostindre que en el curs dels debats al si del Consell de l’Aigua és quan es va produir el canvi de text de la disposició, per la qual cosa tots els assistents van tindre oportunitat de conèixer la nova redacció proposada i formular els seus vots amb ple coneixement.
L’alt tribunal rebutja els vicis formals en considerar que el criteri del Consell Nacional de l’Aigua, preceptiu però no vinculant, va ser emès vàlidament, amb la qual cosa es dona compliment a la funció de participació i consulta que l’ordenament l’encomana.
Negativa
En aquesta línia, assenyala que hi va haver una modificació del text produïda en el curs del debat i que alguns membres van emetre un vot condicionat al fet que la redacció que finalment s’aprovara fora la mateixa que es va remetre a aquest òrgan, en una successió d’esdeveniments que revela, segons un dictamen del Consell d’Estat, que aquest debat no es va desenvolupar «amb la claredat i la transparència amb les quals hauria d’haver transcorregut».
En canvi, això «no constitueix un vici en la formació de la voluntat de l’òrgan col·legiat determinant de nul·litat de ple dret, ja que el debat va permetre conèixer perfectament les posicions de cadascun dels vocals en relació amb aquesta qüestió controvertida en qualsevol de les dues redaccions plantejades».
D’altra banda, pel que fa al fons, per a l’alt tribunal, la Generalitat Valenciana no ha aportat «cap prova tècnica sobre la determinació dels caudals ecològics que suporte les apreciacions purament subjectives contingudes en la demanda, de la qual es poguera deduir l’obert apartament de la realitat en la seua determinació –arbitrarietat– que en aquesta se sosté o la seua evident incorrecció tècnica determinant de la seua desproporció».
Pel contrari, destaca la sentència, «la fixació d’aquests caudals s’ha realitzat sobre la base de les instruccions metodològiques i tècniques contingudes en la Instrucció de Planificació Hidrològica, després de seguir-se un complex procediment promogut des de les demarcacions hidrogràfiques i que té sobre la base els estudis pertinents que es refereixen a la MAIN –Memòria d’Anàlisis d’Impacte Normatiu–, davant allò que no poden prevaldre les meres apreciacions valoratives de la demanda», segons el Suprem.
La sala explica que el Reial Decret fixa una implantació progressiva dels caudals ecològics, una particularitat que troba «la seua deguda justificació en la necessitat de desenvolupar mesures, especialment a la conca del Segura, que permeten aportar recursos alternatius que puguen pal·liar els eventuals efectes que en el transvasament produisca l’obligada implantació dels caudals ecològics a la conca del Tajo». «Per això, el pla s’acompanya d’un complet programa de mesures i inversions en ambdues conques, la cedent i la cessionària, per a obtindre una major eficàcia en l’ús dels recursos i desenvolupar recursos alternatius», indica la sentència.
Per últim, el tribunal afegeix que recull un compliment «escrupolós» de l’obligació d’establir «un règim de caudals ecològics complets, amb caràcter vinculant, per a l’horitzó temporal del pla (2022-2027)», assolint-se progressivament el caudal ecològic al final de la vigència de l’esmentat pla.
