El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de l’Agència Valenciana Antifrau contra una sentència que va anul·lar el seu acord de concedir l’estatut de denunciant protegit a un funcionari de l’Ajuntament dels Montesinos (el Baix Segura) que va denunciar davant un Jutjat de Torrevella fets presumptament corruptes.
En la sentència recorreguda, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) del 16 de novembre del 2021 va entendre que l’Agència només podia concedir aquest estatut quan la denúncia s’haguera efectuat davant d’ella.
El Suprem ho fonamenta en el fet que la directiva whistleblowing del Parlament Europeu encara no era directament aplicable, ja que no havia transcorregut encara el termini de transposició al dret estatal en el moment en el qual es va dictar la sentència del TSJ, el 16 de novembre del 2021.
Un colp dur per a Antifrau
La decisió suposa un colp dur per al treball de l’Agència Antifrau que des que es va crear fa sis anys té 31 persones físiques i a una empresa sota protecció per haver denunciat fets constitutius de frau i corrupció.
Per a Joan Llinares, director de l’entitat, el tema és important perquè ha de veure amb el dret a rebre protecció per ser denunciant: «La Sala del Contenciós del TSJ, quan ja estava aprovada la directiva whistleblowing pel Parlament Europeu, no la va tindre en compte per a res i ens va dir que no havíem d’haver protegit aquest funcionari per una qüestió tècnica».
Així mateix, ha assenyalat que «a aquest funcionari, davant els fets que va trobar al seu ajuntament, van intentar obligar-lo a legalitzar una obra en un espai natural, una conducta irregular, es va dirigir a la Fiscalia perquè en aquell moment la nostra Agència Antifrau feia els seus primers passos i no la coneixia ningú». «Per aquesta qüestió tècnica que va interposar la denúncia en Fiscalia i no en la nostra entitat, el TSJ València decideix que no correspon aquesta protecció», ha remarcat.
Per a Llinares, «el TSJ hauria d’haver tingut en compte en la sentència la directiva que es va aprovar el 2019, però va fer cas omís a aquesta. La sala analitza el nostre cas, però ens diu que no té dret a la protecció el cap d’urbanisme d’aquest ajuntament del Baix Segura que va denunciar la irregularitat que volia fer-se en aquest espai natural protegit. Es va negar a signar l’informe, i per això van vindre les represàlies».
De fet, el que va denunciar davant fiscalia va ser «un delicte de prevaricació urbanística i afectació a un espai natural, la qual cosa generava un delicte mediambiental greu que és dels quals contempla la mateixa directiva del 1999. Això va fer que es dirigira a la fiscalia. En conéixer que la nostra Agència Valenciana estava funcionant es va adreçar a nosaltres per a demanar protecció», ha indicat Llinares.
Construcció d’una discoteca en terrenys protegits
El lletrat de l’Agència Antifrau en la vista del 2012 va exposar que el llavors cap d’Urbanisme del Govern municipal dels Montesinos va denunciar en seu judicial presumptes delictes urbanístics i contra el medi ambient per la construcció d’una discoteca en terrenys protegits, comesos per l’alcalde, José Manuel Butrón.
Per aquest motiu, l’Agència Antifrau li va concedir en sengles resolucions del 2018 i el 2019 la protecció dissenyada en la llei autonòmica per als denunciants de corrupció. Amb posterioritat, el TSJ va revocar aquest acte administratiu el 16 de novembre del 2021, deu dies abans que el Diari Oficial de la Unió Europea publicara la directiva esmentada. No obstant això, fins hui aquesta persona ha gaudit de l’Estatut de protecció al denunciant que ara haurà de ser revocara per Antifrau.
Així i tot, tant l’Ajuntament dels Montesinos com el seu alcalde, José Manuel Butrón (PSOE), van recórrer fins a arribar al TSJ valencià, que els va donar la raó, retirant amb això la protecció al funcionari.
Ara la Secció Tercera de la Sala del Contenciós del Suprem en la sentència 1065/2023 de 20 de juliol, de la qual ha sigut ponent el magistrat Eduardo Espin, assenyala que no pot revisar en cassació la interpretació del dret autonòmic efectuada pel TSJ de la llei valenciana que regula aquesta agència, llevat que s’acredite una infracció de dret estatal o de la Unió Europea (UE).
La sentència dona suport als arguments de les parts que es van oposar al recurs de cassació interposat per l’Agència Valenciana Antifrau.
