La condemna confirmada integra nou delictes de corrupció de menors i deu d’abús sexual (més altres dos intents d’aquest mateix delicte) i afegeix a les penes de presó, la prohibició a comunicar-se i aproximar-se a les víctimes, les quals hauran de ser indemnitzades.
Leocadio, nascut en 1947, va treballar des de 1984 en el Club Social i Esportiu ʹPeña la Canyada Club de Camp S. A.ʹ de Paterna, la qual cosa va aprofitar per a cometre els citats delictes, pels quals va ser condemnat per l’Audiència Provincial de València. El condemnat va recórrer davant el Suprem argumentant que l’única prova existent contra ell eren les declaracions de les víctimes.
L’alt tribunal respon que “la declaració de la víctima, des de plantejaments de caràcter general, pot ser tinguda en compte com a prova de càrrec suficient tot i que siga l’única” disponible. Això sí, afegeix, “ha de ser valorada amb cautela, doncs es tracta d’un testimoni que d’alguna forma està implicat en la qüestió”.
En aquest cas, diu també, s’han tingut en compte múltiples declaracions dels menors víctimes dels fets que són coincidents, la qual cosa reforça el seu potencial probatori. El Suprem diu també que l’Audiència, en la sentència que resulta confirmada, ha tingut en compte “que no tots els menors formaven part del mateix grup, amb això s’exclou l’eventual existència d’acord previ entre ells en contra de l’acusat”.
A tot açò, se sumen declaracions d’altres testimonis, com els pares dels menors, que manifesten haver escoltat relats d’aquests, o el d’altres empleats, que assenyalen que han escoltat comentaris sexuals del condemnat sobre els menors o que relaten accions sospitoses de Leocadio, la qual cosa, sense ser prova suficient, sí reforça els principals càrrecs contra ell, conclou la sentència.
