La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 18 anys i mig de presó per a l’exmarine holandès que va degollar la seua parella a Moraira (Marina Alta) durant la matinada del 16 de febrer del 2020. D’aquesta manera, la sala confirma la decisió del Tribunal Superior de Justícia valencià, que va rebaixar a quatre anys la pena imposada en primer terme per l’Audiència d’Alacant. El TSJ va descartar que es produira acarnissament durant el crim per part de l’autor.
Un tribunal popular va declarar provat que el condemnat va coincidir amb la seua parella en diversos bars de la localitat de Moraira, i en un d’aquests li va recriminar que s’estiguera besant amb un altre home. De l’últim establiment van eixir junts i van anar a la immobiliària que regentava l’home, que va aprofitar que la dona va anar al bany per a agafar un ganivet de 15 centímetres que li va clavar a l’esquena. Quan la víctima es va girar cap a l’agressor, aquest la va continuar apunyalant amb l’arma blanca al pit, als muscles i als braços, fins que finalment la va degollar.
En total, la víctima va rebre 16 ferides. El jurat va declarar provat que l’acusat va apunyalar la dona per l’esquena, eliminant la seua capacitat de resposta i de defensa; que va actuar de forma conscient i voluntària i que va acabar amb la vida de la víctima com a conseqüència de la situació de domini físic que exercia sobre ella. L’exmarine es va personar a la caserna de la Guàrdia Civil quan el cos de la dona va ser descobert al contenidor al qual l’home la va llançar.
El TSJ va rebaixar quatre anys la condemna de 22 anys imposada per l’Audiència d’Alacant, en interpretar que no s’havia produït acarnissament. L’exmarine va presentar recurs contra la sentència, en primer lloc per la concurrència de traïdoria, ja que entenia que, en haver-se girat la víctima amb la primera agressió, s’havia reequilibrat l’atac sobtat. En canvi, la sala sosté que en tot cas la víctima mancava de possibilitats d’una «mínima defensa», i que l’atac va ser sobtat i en un bany reduït que eliminava tota possibilitat de defensa per part de la dona.
El tribunal també descarta degradar la traïdoria a l’abús de superioritat i tindre en compte la confessió com a atenuant qualificat, i rebutja aplicar l’arravatament perquè el jurat va declarar no provat que tinguera la consciència alterada per la «humiliació» de veure la seua parella amb altres homes, tot i que sí que considera que l’assassí va actuar «com a conseqüència de la situació de domini físic que exercia sobre la dona».
