Vox i la seua organització juvenil ha fet eclosió. La raó? Les donacions per la dana. Revuelta, la secció jove del partit, els va recollir i ara, s’ha sabut que eixos diners no van anar als damnificats per la barrancada del País Valencià. La formació d’ultradreta i responsables de les seues joventuts estan implicats en una presumpta mala gestió de donacions. Les gravacions revelen converses sobre diners no declarats, amenaces, i estratègies per controlar la crisi. Damunt d’aquesta investigació ha estat un valencià. El subdirector d’El Plural. El periodista alteà Javier Pardo Martínez. Explica com s’ha desenvolupat la investigació, què revelen exactament els àudios i com viu personalment i professionalment l’impacte del cas.
Com ha sigut tot el procés? Establirem una mica la cronologia. El cas esclata fa unes setmanes amb la filtració dels àudios en què apareixen Manuel Mariscal, Buxadé, Jaime Hernández o Pablo Gasca. Quin és el fil conductor?
Sí, nosaltres destapem tot això amb aquests quatre noms que has citat. El fil conductor són les donacions de la dana. Els primers àudios que publiquem són de finals de setembre i octubre, però ara han aparegut noves gravacions que parlen de converses del mes de març, és a dir, de fa sis mesos com a mínim.
Vox ara diu que ha denunciat la corrupció de Revuelta i que s’ha apartat del que feien, però els àudios són molt clars: estaven parlant de repartir-se els diners, de liquidar l’associació i de veure com escapaven de possibles responsabilitats. Tot això passava molt abans que Vox denunciara res.
Com arriba aquesta informació a El Plural i com la treballeu?
En aquest cas la prova és documental, és l’àudio. Sentim les veus, escoltem què diuen i això facilita molt la verificació respecte a altres investigacions més documentals. Tot i això, ho tractem amb molta cura perquè sabíem que tindria molta repercussió i que afectaria molta gent.
Parlem amb les persones implicades, els donem l’oportunitat d’explicar-se i ens adonem que hi ha una guerra interna brutal. Hi ha una lluita entre el sector de Revuelta, molt vinculat a la comunicació del partit, i la direcció de Vox.
Quin paper juga Manuel Mariscal en tot això?
Mariscal és una figura clau. Ha sigut sempre el responsable de comunicació de Vox, una persona de plena confiança de Santiago Abascal. Quan Abascal entra com a líder, li dona un poder enorme sobre les xarxes i la comunicació del partit.
Mariscal és una persona importantíssima, i el fet que aparega als àudios dona fe que la direcció sabia perfectament el que estava passant des de feia molt de temps.
Jaime Hernández és el líder de Revuelta. En quina situació es troba ara mateix? Heu parlat amb ell?
Sí, hem parlat tant amb Jaime Hernández com amb Pablo Gasca, que era el número dos. Tots dos defensen que tot això és una extorsió de Vox, que no hi havia diners en caixa i que no hi ha corrupció. Diuen que han demanat una auditoria i que Vox volia controlar Revuelta, perquè és una organització que mou molts diners, té influència i gent amb molt de poder.
Segons ells, Vox ha intentat fer amb Revuelta el mateix que ja ha fet amb altres associacions: controlar-les perquè no se’ls escape res.
Parlem de Pablo Gasca. Quin paper ha tingut?
Gasca és la persona que Vox va intentar captar perquè denunciara Jaime Hernández. Va rebre moltes pressions de l’entorn d’Abascal, del que es coneix com el “búnquer” de Vox. Allí no es pren cap decisió sense el coneixement d’aquest nucli dur.
Gasca s’hi nega i és ací on esclata el conflicte. Vox diu que ell està darrere de les filtracions; Gasca diu que Vox l’està pressionant i que tot forma part d’una estratègia per acabar amb Revuelta.
La gran pregunta és: on són els diners de la dana? Què se sap fins ara?
Auditar una organització així és molt difícil perquè funcionen amb molt poca transparència. Però als àudios se sent clarament que parlaven d’almenys 105.000 euros que no sabien què fer amb ells.
Reconeguen que no s’havien declarat a Hisenda i busquen fórmules molt peculiars per salvar la situació. És això el que provoca la fricció interna.
En els àudios també apareixen amenaces i coaccions. Què revelen sobre el funcionament intern de Vox?
Quan apareixen figures com Jorge Buxadé, Montserrat Lluis o Kiko Méndez-Monasterio, que és qui realment mana junt amb Abascal, es veu molt clar com funcionen. Arriben els caps i comencen a pressionar una organització juvenil. Això impressiona.
Els àudios mostren amenaces, coaccions i també una manera de parlar molt tronada, molt despòtica. Parlen de diners molt seriosos amb un llenguatge i una actitud que dona una imatge molt clara de com són en privat.
Revuelta també tenia molta projecció pública, amb creadors de contingut i influenciadors. Com funcionava eixa relació?
Revuelta comptava amb el motor de Vox. Ara intenten desvincular-se, però el mateix Jorge Buxadé deia públicament que els diners arribarien als valencians a través de Revuelta i no a la Creu Roja, amb eixos termes. Van fer campanyes i van mobilitzar gent amb molta visibilitat.
El cas de Roro és paradigmàtic. Nosaltres hem parlat amb ella després de publicar els àudios. Li vam donar l’oportunitat de desvincular-se públicament o explicar què pensava ara que se sabia que Revuelta podia haver malversat diners de la dana.
I què us va dir Roro?
Ella ens va dir que no sabia realment què era Revuelta, que es va utilitzar com una mena de “blablacar”, que va arribar a València i es va posar a cuinar i repartir menjar de manera autònoma, sense coordinar-se amb l’organització. Fins a quin punt això és cert o no, no ho sabrem mai, però és evident que hi ha moviment i que ha intentat marcar distàncies.
Heu rebut pressions arran de publicar aquesta investigació?
Sí, de tota mena. Amenaces judicials, intents de silenciar-nos i també propostes més subtils: quedar a esmorzar o dinar per “parlar-ho tranquil·lament”. És evident que han intentat comprar el silenci.
Us ha escrit gent que havia fet donacions?
Sí. Molta gent ens escriu dient que va donar diners i preguntant què pot fer ara. Ens agraeixen que hàgem tret aquesta informació i ens demanen com denunciar-ho. L’impacte ha sigut molt fort, tant positiu com negatiu.
Com a valencià, com t’ha afectat personalment aquesta investigació?
Molt. La dana ens toca molt a prop. Tots coneixem gent afectada. Veure com es parla d’aquests diners amb aquesta frivolitat genera molta impotència personal. Probablement ho he viscut amb més càrrega emocional que altres companys.
Quins consells donaries a estudiants o joves periodistes que vulguen fer investigació?
Paciència, metodologia i mirada ampla. No anar només al titular ràpid. Analitzar el conjunt, profunditzar i estar preparat per a les pressions, per què arriben segur.
Quant de temps i quina dimensió té una investigació com aquesta?
Cal tindre en compte que som un mitjà nacional, però no tenim l’estructura d’altres grans diaris. En redacció som unes quaranta persones entre col·laboradors i equip fix. Aquest tipus d’informació comporta setmanes de feina, moltes hores d’escoltar àudios, parlar amb fonts i contrastar-ho tot. Alguna nit hem dormit molt poc.
S’han posat en contacte persones afectades per la dana o donants per demanar-vos orientació?
Sí. Molta gent escriu al correu del diari preguntant què pot fer, on pot denunciar o què passarà amb els diners que va donar. També hem parlat amb Rubén Sánchez de FACUA per valorar vies de denúncia. L’impacte ha sigut brutal.
Com són exactament les pressions que esteu rebent?
De totes les maneres possibles. Amenaces judicials, intents de desacreditar-nos i també intents més subtils: quedar per parlar, per esmorzar o dinar, deixant caure que es podria contar la història “d’una altra manera”. És un intent clar de comprar el silenci, i n’hi ha molts que callen.
Heu sigut els primers a destapar-ho. Com valores la reacció de la resta de mitjans?
Nosaltres vam estar pràcticament una setmana sols. Després, quan El Plural ho fa públic, altres mitjans entren, es demana una comissió d’investigació al Congrés i a les Corts, i el tema agafa la dimensió que mereix. Però la primera setmana, en molts programes i televisions, no es va contar.
Com d’important és tindre un equip jurídic darrere en una investigació així?
És fonamental. Tenim una relació quasi diària amb el departament jurídic. Abans de publicar i després, perquè les amenaces arriben segur. Tot ha d’estar perfectament revisat i documentat perquè qualsevol error el farien servir per a atacar tota la investigació.
Creus que aquest cas pot tindre conseqüències reals dins de Vox?
No som innocents. Jaime Hernández o Gasca no tenen el mateix poder que Buxadé, Lluis o l’entorn d’Abascal, però tampoc són figures menors. Provenen de famílies molt radicals i molt poderoses dins de l’ecosistema ultra. Ara estan tocats públicament, però és probable que acaben recol·locant-se en altres estructures, com ja ha passat altres vegades.
Encara queden coses per publicar?
Sí. Tenim més àudios i més persones disposades a parlar. Anirem amb calma i amb molta cura, perquè sabem que a la mínima errada intentaran desmuntar-ho tot. El que cal investigar de veritat és on són els diners. Publicarem a poc a poc, amb molta cura, perquè sabem que qualsevol error el faran servir per a intentar desacreditar tota la investigació. El que cal aclarir de veritat és on han anat a parar els diners.
Per acabar, una qüestió més personal. Com a valencià, t’agradaria tornar a treballar des del territori?
Sí, no ho amague. Visc a Madrid, tinc la meua vida ací, però m’agradaria tornar. A Altea es viu molt bé i no m’agradaria que passara massa temps sense tornar (Diu entre rialles).
