ʺAquells productes ʹno aptesʹ per a clients, finalment els van vendre, i en certa mesura, a persones majors, jubilats, pensionistes i treballadors amb escassa o nul·la educació financera. Aquesta estafa havia d’haver estat controlada i denunciada per l’Institut Valencià de Finances (IVF), que no pot aparéixer “com un mer convidat de pedra”, assenyala el Síndic.
L’IVF hauria d’haver exercit i exercitat les mesures i accions preventives pertinents per a garantir els productes financers oferts per les entitats que es trobaven sota el seu control, haver dut a terme la comprovació, inspecció, fiscalització i intervenció dels productes que s’oferien al mercat, així com el tipus de clients que els adquirien.
L’informe indica que l’IVF té un termini màxim d’un mes per informar de si accepta la recomanació del Síndic o, si s’escau, pose de manifest les raons per a no acceptar-la. Segons la informació remesa per l’IVF a la Sindicatura, després de rebre la queixa, l’Institut assegura que la Generalitat no té competències sobre bancs i no disposa d’un sistema per atendre les queixes i reclamacions dels clients d’entitats financeres, tot i que, quan s’ha presentat ha sol·licitat informació per formar-se una opinió.
La Unió de Consumidors, opina que amb l’informe de la Sindicatura ha quedat palés “la falta de protecció, vigilància i resposta de les administracions públiques valencianes davant un gravíssim perjudici a milers de consumidors, especialment d’avançada edat” que van confiar en la CAM i Bancaixa.
