Aquesta setmana la revista El Temps arriba al seu número 2.000, i ho celebra amb un especial de 212 pàgines on, a més, el setmanari estrena una nova maquetació més atractiva, dinàmica i adaptada a aquesta època. L’especial planteja una mirada retrospectiva, però també esdevé una aposta de futur i perdurabilitat de l’únic setmanari que abasta tots els territoris del domini lingüístic. El Temps es va començar a publicar en maig del 1984 i, en l’actualitat, manté redaccions a València, Barcelona i Palma, a més d’una àmplia xarxa de col·laboracions. Al llarg d’aquests 38 anys el setmanari que edita Edicions del País Valencià ha esdevingut, en paraules del seu impulsor, Eliseu Climent, «un factor de normalització de la llengua i del propi país».
En el número 2.000 els lectors trobar diferents seccions. El setmanari l’obre una entrevista a moltes veus, les de sis periodistes que van formar part de la primera redacció d’EL TEMPS. Ferran Torrent, Miquel Alberola, Vicent Partal, Vicent Sanchis, Fúlvia Nicolàs i Adolf Beltran s’han tornat a reunir, després de molts anys, per rememorar anècdotes d’un setmanari al qual, molts, auguraren una vida efímera, tal com explica el periodista Víctor Maceda en un reportatge introductori, on repassa com va ser el naixement del mitjà. El mateix Joan Fuster hi contribuí amb una pesseta, convençut que aquella aventura editorial no duraria massa temps.
En el centenari del seu naixement era indispensable que la figura de l’intel·lectual de Sueca hi fora present. Així, amb motiu de l’efemèride i d’aquest número 2.000, EL TEMPS torna a publicar l’entrevista que l’any 1987 va fer-li Vicent Martí, i es conta la intrahistòria que envoltà aquella trobada que va tindre lloc quan Fuster ja no concedia entrevistes.
Amb motiu d’aquest número, d’altra banda, El Temps ha volgut donar protagonisme a les persones que, des de diverses vessants, han contribuït a la vertebració del país. Es tracta de cinc reportatges amb els quals es ret homenatge a la societat civil. Manuel Lillo aborda la qüestió de la llengua; Violeta Tena posa el focus en els intensos llaços econòmics i comercials de l’eix mediterrani; Xavier Puig fa un recorregut per les lluites en defensa del territori; Miquel Payeras recorda la tasca civil per a la recuperació de memòria històrica; Moisés Pérez teixeix un fil roig i negre per narrar el combat contra el feixisme des de diferents àmbits i generacions; i Àlex Milian ressegueix la xarxa cultural que vertebra el país.
Els reportatges van acompanyats d’articles d’opinió de personalitats rellevants sobre cada temàtica. Ramon Marrades hi escriu d’economia, Margalida Ramis de medi ambient, Queralt Solé de memòria històrica, Alba Sidera d’antifeixisme, Andreu Sentí de llengua i Pere Antoni Pons de l’àmbit cultural. Tot un número especial, el qual es podrà adquirir a partir del dilluns dia 10 d’octubre als quioscos de Catalunya i del dia 11 d’octubre als del País Valencià i les Illes Balears, que serà un trampolí per a una nova etapa d’El Temps.
El Temps es va publicar per primera volta el maig de 1984. Aleshores, molts pocs van confiar que perduraria al llarg dels anys. Durant aquests 38 anys de vida, ha esdevingut una escola de periodistes. En les seues pàgines han escrit figures com ara Ramon Barnils, Quim Monzó, Fúlvia Nicolàs, Ferran Torrent, Sergi Pàmies o Núria Cadenes. A més a més, també hi han participat, en diferents períodes, intel·lectuals com ara Joan Fuster, Joan de Sagarra, Joan Francesc Mira o Isabel-Clara Simó. I alhora, manté convenis de col·laboració amb els prestigiosos mitjans internacionals Der Spiegel i The Economist.
Durant aquestes quasi quatre dècades d’existència, El Temps també ha assistit als principals esdeveniments històrics que s’han esdevingut: la caiguda del mur de Berlín, la guerra de l’Iraq, l’atac contra les Torres Bessones, la crisi financera de 2008… i ha donat cobertura als grans esdeveniments que han tingut lloc a tots els territoris de parla catalana.
