El satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA), dedicat a cartografiar la Via Làctia, ha completat la fase d’agranament del cel i ha acumulat més de tres bilions d’observacions d’uns 2.000 milions d’estrelles i altres objectes al llarg de més de deu anys. Aquesta missió ha revolucionat la nostra comprensió de la galàxia i ha proporcionat un mapa més precís de la Via Làctia.
La missió Gaia, una de les més ambicioses de l’ESA, s’ha dut a terme amb la col·laboració d’equips científics de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Tot i que el combustible de Gaia s’està esgotant, amb només uns 10 grams de gas utilitzats al dia, la missió continuarà amb proves tecnològiques durant les pròximes setmanes abans de traslladar-se a la seua òrbita final. Estan previstes dues publicacions de dades addicionals el 2026 i a la fi de la dècada.
La directora científica de l’ESA, Carole Mundell, destaca que Gaia ha superat totes les expectatives i ha proporcionat coneixements únics sobre l’origen i l’evolució de la Via Làctia. La missió ha transformat l’astrofísica i la ciència del sistema solar, i deixarà un important llegat per a les generacions futures. Per la seua banda, Johannes Sahlmann, científic del projecte, apunta que Gaia ha sobreviscut a impactes de micrometeorits i tempestes solars i ha acabat de recollir dades valuoses.
Des dels seus inicis el 1997, l’equip de la UB ha estat implicat en totes les fases de la missió, des del disseny fins al processament i explotació de dades. Aquests esforços continuaran fins que es processen completament les dades recollides i es publiquen dues noves entregues (DR4 i DR5).
El mapa més detallat de la Via Làctia
Gràcies a Gaia, s’ha obtingut el mapa més detallat de la Via Làctia, incloent-hi les posicions, distàncies, moviments i altres característiques de les estrelles, així com una nova impressió artística de com un observador extern veuria la nostra galàxia. Gaia ha revisat idees bàsiques sobre la rotació de la barra central de la galàxia, la deformació del disc i l’estructura dels braços espirals, però encara hi ha moltes zones desconegudes que seran aclarides amb les futures publicacions de dades.
A més de la seua tasca galàctica, Gaia ha descobert una nova classe de forats negres, i ha proporcionat òrbites precises de més de 150.000 asteroides, amb possibilitats de detectar llunes al seu voltant. També ha creat el mapa tridimensional més gran de quàsars i ha observat com les estrelles es veuen afectades per la presència de planetes en òrbita.
El director del consorci de processament de dades de Gaia, Anthony Brown, destaca que aquests descobriments s’han basat en els primers anys de dades, i molts s’han fet en el darrer any. Gaia ha estat anomenada la «màquina descobridora de la dècada» i continuarà contribuint amb més descobriments fins al final de la missió.
Quarta publicació de dades
Els preparatius per a la quarta publicació de dades (DR4) ja estan en marxa i es preveu que serà una de les més importants. Aquesta publicació ampliarà el catàleg d’estrelles binàries i inclourà més descobriments sobre exoplanetes i altres objectes celestes. La comunitat científica espera amb expectació aquesta publicació, que es basa en els primers cinc anys de dades de Gaia.
A mesura que Gaia s’acoste al final de la seua missió, el satèl·lit farà proves tecnològiques per millorar els seus calibratges i proporcionar dades valuoses per a futures missions espacials. Després d’aquestes proves, Gaia abandonarà la seua òrbita actual per traslladar-se a una òrbita heliocèntrica, i es preveu que el satèl·lit es desconnecte definitivament el 27 de març del 2025 per evitar qualsevol interferència amb altres satèl·lits.
En aquest moment de comiat, Gaia brillarà una última vegada entre les estrelles, un regal per a la comunitat científica i una celebració d’una missió que ha transformat la nostra comprensió de l’espai i el nostre lloc dins de l’univers.
