Dilluns passat va morir Jeroni Moncho, fundador de Casa Pinet, «santuari del País Valencià», en paraules de Manuel Sanchis Guarner. El restaurant va obrir les portes el 1974 a Tàrbena (la Marina Baixa), on va romandre fins al 18 d’abril del 2017, quan va haver de traslladar-se a Alcalalí (la Marina Alta) a causa dels plets i els estira-i-arronsa que mantenien l’ajuntament i els propietaris. Finalment, l’establiment va tancar, després de quasi mig segle de vida, el 17 de desembre passat. Aquest dimarts nombrosos familiars i amics el van acomiadar al Tanatori de la Vila Joiosa. Durant el funeral, el dolçainer de Castelló (la Ribera Alta) Emili Someño va interpretar la Muixeranga i la Internacional.
Jeroni Moncho era net de Josep Martorell Llorca Pinet, el darrer gran roder valencià. Nascut en una família de classe mitjana a Finestrat (la Marina Baixa) el 1868, el seu destí es va capgirar el 1888, mentre complia el servei militar, quan va ser brutalment agredit per un sergent de l’exèrcit espanyol. Pinet es va venjar assassinant el seu agressor. Algunes fonts indiquen que, tot seguit, va intentar suplantar la personalitat del mort, fins que va ser descobert. El cert és que a partir del fet, Pinet va viure ocult, emparat per Andreu Devesa, rector parroquial de la Nucia (la Marina Baixa), el Rector Poma―, i va iniciar l’activitat bandolera.
Pinet, molt conegut durant la darrera dècada del segle XIX, respon al perfil del bandoler social, que no tan només assaltava o segrestava els terratinents per a rescabalar els llauradors arrendataris, sotmesos a pagaments de rendes abusives, sinó que també venjava les humiliacions i els maltractaments que els cacics propinaven a les classes humils. Pinet, que arribaria a dirigir una colla de roders formada per vint-i-set homes a cavall, assoliria la categoria d’heroi popular. El seu camp d’actuació va ser sempre les comarques de la Marina. Especialment odiat per les classes privilegiades, va ser declarat enemic públic per les autoritats governatives d’Alacant. S’ocultava a l’escarpada serra d’Aitana i no va ser capturat mai fins que es va lliurar.
Finalment, el 1900, es va lliurar al governador civil d’Alacant, Felipe García Marchante, en virtut d’un pacte negociat entre les dues parts que li garantia la llibertat i la reinserció social a canvi d’abandonar la seua activitat. El governador civil, però, no va complir la seua paraula, i quan Pinet va entrar a la caserna de la Guàrdia Civil de Tibi (l’Alcoià) va ser detingut i empresonat. Posteriorment, Pinet va ser jutjat i condemnat a cadena perpètua, i va passar els darrers anys de la seua vida reclòs als penals de Màlaga i de Ceuta. Va ser excarcerat pocs mesos abans de morir el 1909 afectat per una greu malaltia que havia contret durant la seua reclusió.
El documental, Pinet, l’últim roder, produït per Canal 9 l’any 1991 –formava part de l’espai Fulles Grogues que s’emetia en el segon prime time de dilluns–, amb guió i locució de Vicent Garcia Devis, recupera la memòria del bandoler de la Marina.
