El fins ara director d’informatius de COPE, Vicente Ordaz, ha sigut recentment nomenat president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, entitat encarregada de regir la ràdiotelevisió pública À Punt.
Aquest nomenament ha fet recordar les manifestacions que Ordaz ha fet contra el valencià en diversos mitjans, especialment en les columnes del diari Abc. El periodista, que mai no s’expressa públicament en la llengua dels valencians, dirigirà la radiotelevisió pública després de diversos comentaris contra la llengua en què s’expressa aquest canal, que previsiblement passarà a ser bilingüe.
Hemeroteca
Pel que fa als seus comentaris sobre el valencià, el 23 de febrer del 2018 Ordaz va escriure en Abc que «em sembla mediocre el contingut de la carta que 12 ajuntaments de la Comunitat fan arribar als pares dels recentment nascuts dels seus municipis per a recordar la importància de parlar-li als seus fills en valencià. És trist que gasteu els nostres diners en aquestes coses, però si no doneu per a més, ho haurem d’acceptar. Gaudiu del que heu votat», sentenciava. A més, Ordaz admetia que «si escric ací el que pense sobre la bajanada que em sembla és probable que Abc es veja obligat a prescindir de la meua col·laboració».

Anys més tard, el 21 d’octubre del 2022, Ordaz escrivia al mateix diari un article titulat «Classe de viola» en què es queixava que una professora interina havia deixat el seu lloc de treball al conservatori «després de 35 anys de docència en no comptar amb la titulació oficial en valencià». El nou president de la corporació afirmava que és «responsabilitat de tothom cuidar la llengua valenciana, estimar-la, la volem de sèrie, però cuidar-la i promoure el seu ús no queda molt lluny de la ideologia i la imposició», i concloïa que «abans d’altres coses està la formació i la qualitat de l’ensenyament en alemany, en valencià o en xinès».
Un altre exemple més recent el trobem el 28 de setembre del 2023, quan Ordaz escrivia novament en Abc sobre el valencià. Tot i no haver parlat mai públicament en aquest idioma, l’articulista deia que «l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha sigut convertida per molts interessats en una mena d’ens supraterrenal a qui ningú no pot discutir o debatre». A més, al mateix text deia que «el valencià de la meua iaia Vicenta és valencià i no català, amb tot el respecte per a les seues distingides senyories».