“Qui ens havia de dir que un any després de la dana, Mazón encara seria president”, reflexionava Mariló Gradolí, portaveu de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre al pòdcast de Diari La Veu d’aquesta setmana. Realment, molta gent s’ha sorprés de la capacitat de resistència de Mazón i del PP, mantenint al capdavant de la Generalitat algú totalment desacreditat, amb índexs de rebuig mai vistos -inclús entre els seus votants- i exposat a una cascada contínua de revelacions sobre les conseqüències de la seua incapacitat i les seues mentides.
Aquesta setmana potser hem vist alguns indicis que aquesta anomalia està a punt d’acabar. Primer de tot va ser la massiva manifestació del dissabte 25 d’octubre a València i també a Alacant, que avisava que la mobilització ciutadana no està decaient; després la pluja d’enquestes -incloent-hi les dels diaris de dretes-, mostrant fins a quin punt el president Mazón és un llast per a les expectatives electorals del PP. I totes les mobilitzacions de l’Acord Social valencià i dels CLER al voltant del primer any de la dana que s’han fet a València i a la resta dels pobles afectats, així com a Castelló de la Plana.
Però la punta final va ser el funeral d’estat del dimecres 29 d’octubre. La sorollosa escridassada que li van proferir els familiars de les víctimes davant la seua presència, que va haver d’aguantar sense immutar-se, demostra fins a quin punt l’estratègia del PP i els seus terminals mediàtics d’enfangar-ho tot per tal que tothom semblara responsable -que voldria dir que ningú ho és- no ha funcionat. Els familiars de les víctimes tenen claríssim qui és el responsable de la mort dels seus éssers estimats i aquesta llosa el president Mazón ja no se la podrà llevar de damunt. I això ho saben molt bé al PP, que ahir van deixar sol el president de la Generalitat davant la indignació ciutadana.
Va arribar a la Ciutat de les Arts i les Ciències sol, sense que cap altre càrrec del seu partit ni el seu govern es dignara a acompanyar-lo i va seure a l’acte en tercera fila, mentre que Feijóo marcava distàncies. Fins i tot, mentre el Mazón abandonava el recinte a corre-cuita per evitar una nova xiulada, el seu vicepresident, José Francisco Gan Pampols, es quedava tranquil·lament xarrant i fent broma amb els assistents.
Després de l’espectacle d’ahir, per part de qui no hauria d’haver-hi assistit a petició expressa i reiterada de les famílies de les víctimes, tant el PSPV com Compromís han incrementat la pressió demanant la dimissió del president Mazón. Ell mateix sembla conscient que ha de fer alguna cosa i ha anunciat una compareixença en “els pròxims dies”, un moviment calculat per fer veure que fa alguna cosa però deixant passar un cert temps per tal que les aigües es calmen. Seria un error que socialistes i valencianistes deixaren que les aigües es calmaren. És urgent presentar una moció de censura que obligue PP i Vox a retratar-se i mostrar com segueixen sostenint un president negligent totalment desacreditat i aïllat o que el deixen caure i forçar d’una vegada per totes les eleccions que el poble valencià es mereix.
