El company Joan Canela, explicava en aquesta crònica que el 1981, una gira de la selecció sud-africana de rugbi per Nova Zelanda va acabar en una onada de protestes, boicots als partits i disturbis. Aquell moment ha passat a la història com el “turning point” o punt d’inflexió de la campanya d’aïllament i boicot internacional al règim racista de l’apartheid que, a la llarga, va acabar portant la democràcia al país africà i alliberant, després de 27 anys de presó, Nelson Mandela, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l’apartheid i que va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999, elegit per sufragi universal en les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país. També apuntava -veient la reacció espontània i massiva a escala mundial- que l’assalt d’aquest dimecres a la matinada de la Flotilla internacional amb ajuda humanitària per a Gaza podria convertir-se en el “turning point” o punt d’inflexió d’Israel, que ja va tindre un preludi en l’assemblea general de l’ONU amb la imatge del genocida Netanyahu completament sol.
Només el temps permetrà saber si es confirma la tesi, però siga com siga, resulta evident que les imatges del primer genocidi de la història retransmés en directe són ja tan insuportables que una bona part de la població ha decidit intentar fer alguna cosa per evitar-ho. Les mobilitzacions massives arreu del País Valencià -més d’una vintena només dijous a la vesprada- són només el preludi d’unes manifestacions que seran encara més grans aquest cap de setmana i tot fa pensar que aquest moviment no ha fet més que començar. El que fa tant sols uns mesos semblava impossible, ara s’està fent realitat. Posarem només un exemple: el 18 d’octubre del 2023, davant d’un partit de l’equip de bàsquet israelià Maccabi amb el València, va convocar-se una concentració de protesta. Hi van acudir una desena de persones a les quals la policia va confiscar les banderes palestines. Ara, la visita del Hapoel de Tel Aviv a València ha generat tanta preocupació entre les autoritats esportives que el València Basket es planteja jugar el partit a porta tancada.
El creixement de l’aïllament d’Israel en tots els àmbits és un fet i les mateixes autoritats comencen a assumir que s’estan convertint en un país paria, encara que som conscients que són una potència militar de la mà dels EUA.
Però no podia ser d’una altra manera. El poble jueu -pels seus segles d’història de persecucions- té tot el dret a somiar amb un estat propi, però aquest estat que tenen des del 1948 no té cap dret a practicar una constant i greu vulneració dels drets humans del poble palestí, de l’expulsió a sang i foc de Gaza -i, en part, de Cisjordània- i, encara menys, el genocidi d’un altre poble. Amb aquestes accions, el projecte nacional d’Israel ha perdut qualsevol legitimitat que haguera pogut aconseguir en el passat. Cal que des de l’ONU, des dels països occidentals i els BRIC es pare el genocidi i s’impose la solució de l’estat palestí i l’estat d’Israel, amb unes clares regles de convivència i respecte mutu.
