L’espectacle muntat pel porto-riqueny Bad Bunny a la final de la Lliga de futbol americà reivindicà la comunitat llatinoamericana en uns moments que pateix una espècie de cacera en els EUA. Puerto Rico, el seu país, tingué un protagonisme especial.
Començant llur periple colonial en 1493, quan la corona de Castella pren possessió de l’illa, Puerto Rico té l’etiqueta de colònia més longeva. Quatre-cents anys després, pel Tractat de París de 1898 que posa punt final a la guerra espanyola/nord-americana, Espanyà cedeix la sobirania. El futur de Puerto Rico passava a mans del Congrés dels EUA.
Els llimbs de territori no-incorporat
1898 fou un any important per l’expansionisme colonial nord-americà. Li foren cedits Puerto Rico i Filipines; ocupà Cuba, a la qual renuncià Espanya, assegurant-se de tutelar en benefici propi la seua independència; i a més, prengué possessió de Hawai, després que els homes de negocis nord-americans de l’illa assaltessen el poder derrocant el legítim poder indígena. Alaska, que havia estat comprada en 1867 a Rússia, i Hawai, foren etiquetats territoris incorporats organitzats, mentre que Filipines i Puerto Rico eren territoris no-incorporats. Cuba aconseguiria ràpidament la independència, però els EUA exigiren que s’afegís a la seua Constitució de 1901 un apèndix, conegut com a esmena Platt (derogada en 1934), que garantia la continuïtat de la ingerència nord-americana, política, militar i financera. La base militar de Guantánamo és fruit d’un arrendament de caràcter indefinit, de 1903.
L’estatus territori incorporat organitzat era un pas previ, provisional, pel qual passaven els estats que anaren incorporant-se durant el segle XIX als 13 estats fundadors dels EUA. Alaska i Hawai l’obtingueren en 1912 i 1900, respectivament, i en 1959, el de 49é i 50é estats. El concepte no-incorporat concedit a Puerto Rico i Filipines des de la seua annexió, significa que el territori pertany, però no forma part dels EUA. La Constitució nord-americana solament és parcialment aplicable.
Els camins de Filipines i Puerto Rico ha estat divergent segons el desig i el dictat dels poders executiu i legislatiu nord-americans. En 1935 els EUA permeteren que Filipines tingués una Constitució i un autogovern, amb la promesa de concedir-li la independència deu anys després, cosa que, efectivament, ocorregué en 1946 després que els EUA reconqueriren les illes de l’ocupació japonesa durant la IIGM.
Puerto Rico quedà al marge
En 1917, el Congrés dels EUA atorgà la nacionalitat nord-americana als porto-riquenys, sense que això dugués aparellada la integritat de drets i obligacions dels ciutadans dels EUA. Sembla que el moment triat pot tindre relació amb l’entrada dels EUA en la IGM i les necessitats de reclutament. Després de mig segle de govern militar colonial el Congrés de Washington els concedí el dret a l’autogovern i a redactar la seua pròpia Constitució, que hauria de ser tutelada i aprovada també pel Congrés nord-americà. Des de 1952, Puerto Rico té l’estatus d’Estat Lliure Associat (ELA). Un eufemisme, ja que ni fou un estatus assolit des d’una posició de llibertat, ni té la llibertat de modificar-lo.
Un eufemisme amb lluentors d’aparença que serví, en 1953, per a convéncer l’Assemblea General de l’ONU que Puerto Rico fos treta del llistat de colònies. Els líders porto-riquenys que col·laboraren en el procés de consecució de l’ELA treballaren juntament amb la diplomàcia nord-americana per convéncer l’Assemblea. Argumentaren que l’ELA era una nova via per la descolonització sorgida del conveni i l’acord entre ambdues parts, que el poble porto-riqueny tenia autogovern i una Constitució, i havia exercit el dret de lliure determinació.
Els contraarguments eren potents. La sobirania, el poder de decisió sobre Puerto Rico, continuava en Washington, que fins i tot havia eliminat la secció de la Constitució que contenia una declaració de drets humans, com el treball o l’habitatge. Algunes situacions plantejades ho evidenciaven. Per exemple, Puerto Rico no podia signar tractats comercials amb altres països, tampoc podria declarar la neutralitat si els EUA entraven en guerra amb tercers. El Congrés dels EUA té el poder de revertir l’estatus ELA usant el que es coneix com la clàusula territorial (article IV-3-2 de la Constitució nord-americana).
Com en altres ocasions, la votació tingué lloc sota la pressió econòmica-diplomàtica dels EUA en el vot d’alguns estats. Puerto Rico sortí del llistat de colònies amb 26 vots favorables, 18 en contra i 16 abstencions. Una votació que mostrava els dubtes de la comunitat internacional. A partir dels anys setanta la composició de l’ONU canvià amb l’entrada dels nous països procedents de la descolonització esperonada per la mateixa ONU. El cas de Puerto Rico es reprengué, mostrant la farsa que s’hi orquestrà en 1953. Des d’aleshores el Comité de Descolonització de l’ONU continua debatent el cas de Puerto Rico i aprovant moltíssimes resolucions que insten l’Assemblea General a reconsiderar l’assumpte Puerto Rico en relació amb el dret de lliure determinació, i que exhorten els EUA que els permeta d’exercir-lo. La darrera, la 40a resolució, és de juny-2025. Puerto Rico, però continua en els llimbs dels territoris no-incorporats.
De blau-cel
En paraules del mateix Tribunal Suprem dels EUA, Puerto Rico pertany als EUA, però no forma part dels EUA. Qualsevol decisió sobre modificacions del seu estatus ha de passar per l’aprovació del Congrés federal. Així doncs, nominalment no és una colònia, però no pot decidir la seua condició, que es perllonga indefinidament des de 1952. Des de 1493 podríem dir.
En aquest context apareix Bad Bunny en la Super Bowl ondejant la bandera de Puerto Rico, la del triangle blau-cel, blau clar que s’identifica amb el moviment independentiste de les acaballes de segle XIX. Prohibida entre 1898 i 1952, durant el govern militar colonial —especialment quan el rebrot del moviment independentista que tingué lloc a partir de 1946, any que els EUA concediren la independència a Filipines—, representa a qui s’oposen a l’assimilació. En 1952, durant la proclamació de l’estatus Estat Lliure Associat, la bandera porto-riquenya s’hissa oficialment. El blau, però havia estat canviat a un blau més fosc, el to del de la bandera dels EUA, que continuava mantenint la sobirania sobre l’illa.
