El PSPV ha carregat contra la nova rebaixa de l’impost de patrimoni impulsada pel Consell de Carlos Mazón amb el suport de Vox, que beneficiarà a un reduït 0,5% de la població del País Valencià. El portaveu adjunt, Toni Gaspar, ha qualificat la mesura de “regressiva i insolidària” i ha advertit que la recaptació d’aquest tribut “caurà un 31%, fins als 135 milions d’euros, cosa que repercutirà directament en els serveis públics que necessiten les famílies treballadores”.
Segons els socialistes, la política fiscal del Consell “suposarà que els rics paguen menys i que el 99,5% restant de valencians patisquen les conseqüències dels retalls”. Gaspar ha remarcat que “l’única cosa que el senyor Mazón no retalla és en la baixada d’impostos als qui més tenen”, i ha denunciat que “mentre el 0,5% més ric s’allibera de càrregues fiscals, les famílies veuran cada vegada més difícil arribar a final de mes i accedir a uns serveis públics cada vegada més retallats”.
De fons, les dades de la Conselleria d’Hisenda assenyalen que els 27.700 habitants del País Valencià amb més de mig milió d’euros de patrimoni acumulen una riquesa de 76.270 milions d’euros, més de la meitat del PIB valencià. Amb la rebaixa fiscal, uns 13.300 contribuents quedaran exempts de pagar el tribut i 14.400 milionaris veuran reduïda la seua quota en una mitjana de 3.500 euros anuals.
La resta de retallada d’ingressos per a la Generalitat
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha situat la rebaixa d’ingressos com una de les seues principals banderes polítiques. El Consell ha anunciat l’eliminació de l’impost de successions i donacions, la rebaixa del tram autonòmic de l’IRPF i la derogació de la taxa turística, amb l’objectiu declarat de “defensar aferrissadament” el model econòmic i social valencià.
Què diuen els treballadors financers?
En el pòdcast Intel·ligència Financera de Diari La Veu del País Valencià, Jordi Vizcaino va analitzar l’impost de successions i donacions, destacant-ne el caràcter autonòmic i ideològic. Va assenyalar que, mentre comunitats com Madrid l’han reduït quasi al 99%, al País Valencià es mantenia fins a la reforma de Carlos Mazón com un instrument redistributiu. Vizcaino va remarcar que la majoria de les famílies treballadores no hi tributen gràcies a les bonificacions, i que l’eliminació del tribut beneficia sobretot les grans fortunes. Alhora, va defensar que aquest impost contribueix a finançar serveis públics i que la fiscalitat ha de ser entesa com una inversió col·lectiva.
