El trasllat de l’hospital Arnau de Vilanova a Paterna va ser una de els darreres grans promeses de Ximo Puig com a president de la Generalitat. Amb una inversió de 208,5 milions de pressupost havia d’ubicar-se en un edifici tres vegades més gran que l’actual, «un 50% més de llits i un 33% més de quiròfans», amb «més serveis, dotat de l’última tecnologia sanitària i amb els criteris de màxima sostenibilitat energètica», tot segons la nota de premsa que la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va emetre en aquell moment, al març del 2023.
Per a agilitzar el procés, l’Ajuntament de Paterna va garantir un solar públic de 50.000 metres quadrats al carrer Jaume I el Conqueridor, a tocar de la la CV-365, CV-31 i CV-35 per tal de garantir-ne un ràpid accés als 340.000 ciutadans als quals havia de donar cobertura. El solar va ser una «cessió avançada» de la urbanització La Pinada –tal com marca la llei- per tal d’aconseguir els permisos d’obres, encara que un any i mig després encara no s’ha començat a construir. Però l’hospital tampoc.
Projecte «extraviat»
De fet, malgrat la insistència de Juan Antonio Sagredo, alcalde de Paterna, en el projecte, aquest es troba més que paralitzat, extraviat. Ningú en sap res.
De la tranquil·litat inicial amb que Sagredo assegurava que es prenia el canvi de govern en relació a l’hospital, en tractar-se «d’un projecte aprovat», s’ha passat a la desesperació. L’última notícia, de l’abril passat, és que Sagredo estava intentant sense èxit una entrevista amb Carlos Mazón per parlar del tema.
En principi, el nou govern va explicar que «havia d’estudiar la ubicació» de la infraestructura sanitària, per assegurar-se que era «la més adequada». I ja se sap que, en política, quan no vol fer-se una cosa, es crea una comissió d’estudi.
De fet, ja durant la campanya electoral, la llavors candidata popular María José Catalá va criticar que l’hospital se n’anara de València. «Els valencians podem permetre’ns perdre un centre hospitalari que atén a tota la zona nord? La resposta és no; el col·lapse sanitari és molt preocupant. No estem d’acord amb aquesta decisió», va declarar llavors. Curiosament, els mateixos motius que van portar als veïns del nord de València a oposar-se al trasllat de La Fe a l’altra punta de la ciutat en temps d’Alberto Fabra i Rita Barberá, però en aquell moment al PP li semblava bé fer macrohospitals fora dels nuclis urbans si amb això ajudaven a impulsar noves zones urbanitzades. Un modus operandi que recorda massa el projecte de trasllat de l’Arnau de Vilanova a Paterna.
Amb tot, pareix que el que ha facilitat que el nou Consell haja pogut guardar el projecte en un calaix i després oblidar quin, no ha estat tant l’opinió de Catalá sobre infraestructures sanitàries, sinó el fet que potser el projecte no estava tan «aprovat» com s’havia anunciat.
Des de la conselleria s’ha explicat en diverses ocasions que en arribar a la conselleria només van trobar «una maqueta». Fonts coneixedores del projecte –i no implicades amb cap dels dos partits- han assegurat al Diari La Veu que «només hi havia un anunci, però cap licitació ni res avançat». Així que, realment, tampoc ha costat res al nou govern, «deixar-ho morir».
El precedent de Torrent
Potser el cas més similar és el de l’hospital «fantasma» de Torrent, amb l’agreujant que llavors no hi va haver cap canvi de govern.
El 2008, el llavors president valencià Francisco Camps va anunciar la construcció d’un nou hospital a Torrent amb 190 llits, huit quiròfans i més de 20 especialitats mèdiques que havia de donar servei a 100.000 persones. En plena època electoral va instal·lar-se un enorme cartell amb el lema «Nou Hospital de Torrent. Construint salut» al solar 42.000 metres quadrats prop de la zona comercial del Toll de l’Alberca on s’havia d’erigir la nova infraestructura.
Llavors va arribar a sotmetre’s el Pla Especial de Reserva de Sòl a informació pública i van demanar-se suggeriments a la ciutadania per a millorar el projecte, encara aquest, en realitat mai va redactar-se, ni pressupostar-se ni licitar-se. El cartell, però, encara va mantenir-se molt temps impertèrrit, però 16 anys després, el solar continua buit, malgrat les continues declaracions taxatives sobre que el pla estava tan sols paralitzat i no retirat. Més o menys, com en el cas de Paterna.
