El preu de l’habitatge de segona mà al País Valencià ha viscut al juny de 2025 l’increment més gran dels últims 20 anys, amb una pujada trimestral del 8,4% i una interanual del 25,7%, segons l’Índex Immobiliari de Fotocasa. El preu mitjà se situa ja en 2.398 euros per metre quadrat.
Aquestes dades situen el País Valencià com la segona autonomia de l’Estat Espanyol amb major augment trimestral, només per darrere d’Andalusia (8,5%) i empatada amb la Regió de Múrcia. Tot i això, encara queda lluny dels preus de Balears (5.048 €/m²) o Madrid (4.788 €/m²), però supera territoris com el País Basc o Catalunya.
Les comarques de València encapçalen l’augment trimestral amb un 11,3%, seguida de les comarques del sud (7,1%) i del nord (4,9%). Tot i això, les comarques d’Alacant continuen sent els preus més alts: 2.743 €/m², davant dels 2.124 €/m² de les de València i els 1.600 €/m² al nord.
A les capitals, també s’han registrat pujades: Castelló de la Plana lidera amb un 4,6%, seguida de València (4,5%) i Alacant (2%). La ciutat de València presenta el preu per metre quadrat més alt de les tres capitals: 3.314 €/m², seguida d’Alacant (2.801 €/m²) i Castelló (1.797 €/m²).
Els municipis amb majors increments són Dolores (34,5%), Pego (25,3%), Moncofa (22,8%), Alboraia (22,3%) i Mislata (19,9%). En canvi, Polop (-23,7%), Vilamarxant (-18,6%) i Castalla (-18,2%) han registrat descensos significatius.
Calp (4.574 €/m²), Alboraia (4.140 €/m²), l’Alfàs del Pi (4.058 €/m²) i Benijófar (4.056 €/m²) són els únics municipis que superen els 4.000 euros per metre quadrat. A l’altre extrem, municipis com Muro d’Alcoi (844 €/m²), Callosa de Segura (845 €/m²) o l’Olleria (896 €/m²) es mantenen per sota dels 900 €/m².
Per a María Matos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa entrevistada per Europa Press, “l’encariment de l’habitatge es posiciona com un problema greu d’accessibilitat”, i assenyala com a causa principal el desequilibri estructural entre oferta i demanda. “La demanda quadruplica l’oferta disponible, i la falta de promoció pública agreuja la situació: es construeixen sis vegades menys habitatges socials que abans del 2013, tot i tenir un 4% més de població”, ha advertit.
