Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
A la primavera del 2008, tot just ara fa 14 anys, els efectes de la crisi immobiliària començaven a fer-se notar. El preu mitjà del metre quadrat se situava en 1.740 euros al País Valencià després d’haver arribat a màxims allà pel 2006, quan superava de llarg els dos milers d’euros. Actualment, segons dades del portal immobiliari Idealista, el preu mitjà del metre quadrat en aquest territori és de 1.488 euros, cosa que significa que en aquest últim any ha pujat en un 6,1%.
Mai, des del pitjor moment de la crisi financera, allà pel 2011, l’habitatge valencià havia experimentat aquest nivell de preus de compra. La mitjana estatal del metre quadrat se situa actualment en 1.814 euros, si bé aquesta xifra tendeix a la baixa (-0,6% l’últim mes) mentre que l’indicador valencià creix a poc a poc mensualment (0,2%). El cas més singular és el de la demarcació provincial d’Alacant, on el metre quadrat es paga a 1.713 euros, xifra inèdita des de desembre de 2007. La localitat que bat el record a tot el País Valencià és el Poble Nou de Benitatxell (2.693 euros), a la Marina alta, on resideixen vora 5.000 veïns, bona part d’ells estrangers procedents del nord d’Europa. El lloguer al País Valencià, d’altra banda, situa el metre quadrat en 8 euros de mitjana, quantitat rècord que no s’assolia des de setembre del 2007. L’Alfàs del Pi, Benidorm (Marina Alta), València Ciutat i Alboraia (Horta Nord) són les localitats més cares per signar un lloguer.
Són dades de febrer d’enguany, i caldrà veure els efectes de la invasió russa a Ucraïna en les xifres de març –que es publicaran quan acabe el mes– sobre el preu de l’habitatge. Però es detecta un creixement que posa de manifest diverses tendències al mercat immobiliari, tant pel que fa a la compra com pel que fa al lloguer.
Aquesta evolució era previsible. Així ho assegura Paloma Taltavull, catedràtica del departament d’Anàlisi d’Economia Aplicada a la Universitat d’Alacant. Es tracta d’un creixement que se situa una mica per damunt de la inflació experimentada al global de l’economia. «La recuperació de la demanda era d’esperar després de la covid: hi ha hagut més compres de vivendes més grans després de l’experiència del confinament, fet que ha apujat la mitjana de preu en les operacions immobiliàries. També cal tindre present que la vivenda és una inversió segura que en fa incentivar la compra, mentre que al mateix temps la inflació genera un efecte rebot, canvia les expectatives, fa pensar que els preus continuaran pujant i anima a anticipar la decisió de compra», explica Taltavull.
Les transaccions en aquest mercat, tot i que han augmentat, no podran créixer molt més degut a la saturació de l’oferta de primera i segona mà. «La demanda sense oferta es tradueix en una pujada de preus», indica la catedràtica. Altres factors a tindre en compte serien l’augment de preus en la compra de vivendes degut a la davallada de mà d’obra els últims anys després d’una dècada en què el sector de la construcció ha estat paralitzat i els seus treballadors han hagut de dedicar-se a altres àmbits laborals. Taltavull també fa referència a l’augment del cost de l’energia com un altre dels factors que continuarà incidint en l’increment de preus.
Les dades també fan pronosticar una recuperació de l’activitat constructora, especialment a les comarques del sud, que servirà per a generar ocupació en aquest context i també per a compensar el moment delicat d’altres sectors, com ara els que basen els seus beneficis en les exportacions, interrompudes per la situació de conflicte a l’est d’Europa. En canvi, hi ha també la part negativa del creixement, i és que l’encariment dels habitatges allunya bona part de la població autòctona de l’accessibilitat a la vivenda, siga en règim de lloguer o de propietat. En una zona de reclam turístic i de segones residències, és la població local la que més podria patir-ne les conseqüències.
Davant aquesta realitat, la catedràtica de la UA també apunta que amb l’arribada de refugiats, que es comptabilitzaran per milions arreu de l’Estat, cal esperar que les institucions impulsen la construcció de vivenda pública, que s’oferiria a tota la població en general. «Si això ocorre es matisarà el creixement de preus i el problema de l’accessibilitat».
El fet que les comarques valencianes del sud siguen un dels principals llocs de demanda en la compra d’habitatge contribueix a aquesta situació generada. També ho fa la nova dinàmica de teletreball, que ha permès a ciutadans de tot arreu treballar des de casa i poder traslladar la llar a qualsevol racó del món que dispose de bona connexió. Entre aquests indrets hi ha el País Valencià i les zones costaneres de tot l’Estat, on més s’ha experimentat aquest creixement de la demanda i aquest augment de preus. L’adequació de l’entorn, l’existència d’activitat econòmica i les bones connexions aèries faciliten, també, aquesta tendència que caldrà veure si es veu interrompuda o no pel conflicte bèl·lic.
