El president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), Vicente Ordaz, ha apostat per incrementar el castellà en la programació d’À Punt i «estudiar» si fer-ho també en els informatius, encara que s’inclina per fer-ho en altres franges o productes, amb l’objectiu d’augmentar l’audiència de la radiotelevisió pública valenciana, un aspecte en el qual existeix un «marge important de millora». També ha demanat als partits traure a À Punt del debat polític. Cal recordar que el nou director general de l’emissora serà Francisco Aura, fins ara director d’operacions a Trece TV, televisió d’àmbit estatal de la qual és propietària la Conferència Episcopal Espanyola.
Així ho afirmat Ordaz aquest dilluns en una entrevista a Les Notícies del Matí de la cadena pública: «Si tenim 24 hores de banda d’emissió, entenc que, si agafes una xicoteta part i l’emets en castellà, estaràs millorant el servei públic perquè arribaràs o tindràs la possibilitat almenys que -el públic- et trie». «Si tota la programació és en valencià, hi haurà un sector de població al qual directament no podem arribar», ha dit. Tot i això, ha reconegut que augmentar l’audiència és un propòsit «gens fàcil» i «tremendament complicat».
D’altra banda, ha avançat que demanarà a tots els partits polítics, amb els quals provarà de contactar «molt ràpidament», que traguen a À Punt del debat polític, encara que ha admés que és una petició «quasi impossible». «Ho demane públicament. Demanaré, per favor, que ens deixen treballar», ha reclamat.
Decisions «amb criteris professionals»
En aquesta línia, ha argumentat que els òrgans de direcció prendran decisions amb les quals encertaran i altres amb les quals s’equivocaran, però ha garantit que seran «sempre d’acord amb criteris professionals». «No crec que fins al dimarts de la setmana passada aquesta televisió estiguera polititzada, com tampoc m’agrada llegir o sentir que els que ens incorporem a aquest nou projecte venim a polititzar-la d’una altra manera», ha assenyalat.
Per això, ha demanat «respecte« per al personal de la corporació i ha lamentat que aquestes crítiques suposen sotmetre’ls «a una pressió que no ens mereixem». «Sé que és molt llépol posar a À Punt en el centre del debat polític, però de veritat m’agradaria que ens deixaren treballar i que ens jutjaren pels nostres encerts o els nostres errors», ha argumentat.
En aquest context, sobre l’absència del PSPV i Compromís en el consell d’administració d’À Punt, Ordaz ha assegurat que li sap «molt greu» que aquestes dues formacions «hagen decidit no ser-hi». «Fins on jo sé, em consta que es van fer esforços per part dels quals van negociar la branca del PP perquè PSPV i Compromís estigueren representats», ha revelat. Per això, ha afirmat que, si aquests partits «no hi són, és perquè no han volgut ser-hi».
Demana que els deixen treballar «amb tranquil·litat»
Quan a les pressions polítiques, ha augurat que estaran «a l’ordre del dia», atés que, segons ell, «han començat ja» quan des de l’oposició han reclamat la seua compareixença a Les Corts abans que prenguera possessió. «Entenc que va en el sou i hauré de manejar-lo de la millor manera possible», ha indicat. Però ha insistit que pregarà els partits que els deixen treballar «amb tranquil·litat». «La pressió que tindré en el futur la desconec», ha afegit.
Sobre la seua relació amb el Consell, ha reconegut que serà «radicalment distinta» a la que mantenia quan era director d’Informatius de COPE València, atés que «els rols han canviat», i ha concretat que la mateixa començarà per les negociacions del nou contracte programa, ja que l’actual es troba prorrogat. “A partir d’ací veurem”, ha assenyalat.
Nova relació de llocs de treball
Respecte dels processos selectius de personal, Ordaz ha subratllat que «un dels primers mandats» als quals obliga la llei és a establir una nova relació de llocs de treball (RPT). «Ara sí que cal asseure’s, veure, determinar i decidir. I quan eixa RPT siga ja clara, cal consensuar-la i aprovar-la amb els representants dels treballadors i després ha de ser aprovada per la Direcció General de Servei Públic», ha dit.
Serà llavors quan es veurà si les oposicions plantejades per a les extintes CVMC i SAMC «s’adapten al nou organigrama» o si cal establir «un nou sistema de contractació»: «Si aquetstes convocatòries no acaben de casar amb les necessitats que hagen plantejades quan s’hagen establit les noves RPT i els nous organigrames, caldrà anul·lar-les, convocar altres o modificar-les». En qualsevol cas, ha confiat que tots aquests tràmits estiguen resolts en «un parell de mesos». «Com més prompte millor», ha subratllat.
Sobre si la RPT serà més àmplia de l’actual, Ordaz ha mostrat la seua intenció que així siga en «totes aquelles àrees en les quals es puga reforçar», per la qual cosa ha descartat retallades de personal: «Aquest és el plantejament, després veurem quin marge de maniobra tenim (…), però soc president d’una empresa pública i la meua responsabilitat és que tinga la major dotació de mitjans i personal i que siguem capaços de tindre la dotació més gran».
Ordaz ha confiat que el 2026 i el 2027 la corporació tinga més dotació pressupostària i ha posat l’accent que els comptes són «molt ajustats» en comparació amb la resta de televisions autonòmiques. Així, ha assegurat que, mentre À Punt disposa d’un pressupost d’uns 75 milions d’euros, TV3 supera els 300, EITB està per damunt dels 200, Canal Sud en «xifres similars» i Telemadrid per damunt dels 100.
Noms de municipis en castellà
D’altra banda, ha assenyalat que la llei obliga també a la redacció d’un nou llibre d’estil, en el qual ja es treballa, i ha avançat que serà «mes concret, senzill i directe» i que estarà acabat en un termini no superior als tres mesos. Entre les novetats, ha apostat perquè aquest manual arreplegue que quan s’informe de localitats castellanoparlants se les anomene en castellà: «Torrevieja és Torrevieja i no Torrevella, i Segorbe és Segorbe i no Sogorb».
Respecte als informatius, Ordaz ha valorat que tinguen dades d’audiència «molt per damunt» de la mitjana de la cadena, ha assegurat que li agraden i ha garantit que la redacció continuarà comptant amb el Consell d’Informatius. En aquesta línia, ha manifestat no compartir les declaracions del president de la Diputació de València, Vicent Mompó (PP), en les quals assegurava que À Punt havia contribuït al «linxament» al president de la Generalitat, Carlos Mazón, durant la dana. «No puc estar més en desacord», ha manifestat.
En matèria de programació, espera que la relació amb les productores i el sector audiovisual valencià «continue sent bona» i, quant a la marca À Punt, ha indicat que és una decisió estratègica «molt important» que ja «no depén ni del president». «Però som À Punt, no comencem ja a marejar el primer dia perquè si no tornarem boig tothom», ha resolt.
