Si excloem el pacte de govern amb Vox –que per ser justos, en campanya més que prometre, va esquivar la qüestió de si hi pactaria-, la primera gran promesa electoral incomplerta del PP seria la reversió a gestió pública directa de l’Hospital de Dénia.
Malgrat que en campanya, el responsable d’assumptes sanitaris a les Corts pels conservadors, José Juan Zaplana, va assegurar que «hi ha una cosa que tenim claríssima des del Partit Popular: res d’empreses privades per a gestionar la sanitat. Açò no està en el nostre full de ruta», fins i tot en un vídeo gravat exclusivament sobre el tema. «Ningú pot posar en dubte el nostre compromís amb un sistema sanitari públic de gestió directa», continua Zaplana.
Ara, però, una volta guanyades les eleccions, pareix que aquest compromís comença a diluir-se. A pesar que les reversions sanitàries dels hospitals de Dénia i Elx ja estaven encaminades pel Botànic per tal de fer-se efectives al febrer del 2024, pareix que aquestes dates ja no seran possibles. El primer pas va ser al juny, quan la Conselleria de Sanitat anunciava que paralitzava el procés per tal d’esperar al resultat d’una auditoria que ha contractat una empresa externa sobre la situació de la sanitat valenciana.
Dijous es feia el segon pas. Durant una reunió amb el comitè d’empresa de l’Hospital de Dénia, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, assegurava que ell no havia parlat mai amb aquests termes i que «no assumia» aquesta promesa electoral.
«Durant la campanya electoral [José Juan] Zaplana es va reunir amb nosaltres i ens va explicar que açò de la gestió privada era cosa de ‘l’antic PP’ i que s’havia hagut de fer per tal de poder construir els hospitals, però que una volta construïts i amortitzats per l’empresa, el model de gestió privada no tenia sentit», explica el president del comitè d’empresa de l’Hospital de Dénia, Joan Matro. En canvi, la reunió de dijous amb Gómez va ser totalment diferent: «Ens va dir que ara no hi ha temps per culminar la reversió i que per ara es planteja prorrogar la concessió any a any, el que per a nosaltres i les condicions laborals és un absolut desastre. Quina empresa assumirà millores d’aquestes condicions si no sap si l’any que ve tornarà a tindre la concessió?»
Una auditoria secreta
Encara que Gómez desvincula l’encàrrec de l’auditoria al procés de reversió, ambdues decisions van anunciar-se de forma simultània. Tampoc podran valorar-se els resultats de la mateixa, ja que des de la conselleria han avisat que «es tractarà d’un document de treball intern» i que «no es farà públic».
«No necessitem gastar més diners públics per saber el que ja sabem –ha explicat al Diari La Veu el diputat de Compromís Carles Esteve– una altra cosa és que el conseller vulga gastar més diners públics per tindre una auditoria que diga el que ell políticament vol, que és el mateix que li diu el seu amo, que és Ribera Salud».
Per a aquest diputat soles es voldria «justificar el manteniment de la gestió privada», ja que ja existeixen documents «suficients» que avalarien la reversió, tals com les auditories de la Sindicatura de Comptes, els informes del comitè d’empresa o les dades de la mateixa conselleria durant l’anterior legislatura. En aquest sentit Esteve remarca que «PP i Vox estan a soles en aquest tema, ja que sindicats, pacients, treballadors, la resta de forces polítiques i fins i tot els alcaldes del PP de la comarca estan a favor de la reversió».
Servei sota mínims
La principal alerta del comitè d’empresa en el cas que es mantinga l’actual model de gestió privada – o encara pitjor, que es mantinga amb pròrrogues anuals- és que els serveis de salut que proporciona l’hospital acaben esdevenint inassumibles. Les pitjors condicions laborals i salarials –que poden arribar als 400 euros mensuals- en comparació a la xarxa pública, està provocant una sagnia «dels millors professionals que tenim», segons una font que treballa al centre, i després de l’anunci per part del conseller de mantenir la gestió privada, la diàspora podria accentuar-se. «Molta gent estava un poc a l’espera, però després del resultat de la reunió, em tem una allau de trucades a partir de dilluns. Hi ha manca de professionals sanitaris i la gent pot escollir i, òbviament esculls el que més t’afavoreix», explica Joan Matro.
Aquest infermer i sindicalista denuncia «el cansament» del personal i la falta de recursos. «Ha estat un estiu caòtic, sense pla de vacances ni gent per cobrir les baixes». «Tot això està provocant una disminució de la qualitat assistencial que es proporciona a la població de la Marina Alta», denuncien des del comitè d’empresa.
