Aquesta petició, dirigida per mitjà d’una moció conjunta a la Comissió de Cultura de la setmana vinent, es fa ara de nou després de documentar-la amb dos informes “independents”, un de caràcter històric i un altre jurídic, com el PP, al capdavant del Govern local, va reclamar fa dos anys per a avalar la proposta de l’oposició.
Els informes aportats pels tres grups municipals que la formen han sigut elaborats “desinteressadament” per la Universitat de València, en concret, per la Clínica Jurídica per la Justícia Social i pel Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història.
Així ho han exposat el regidor socialista Salvador Broseta; el portaveu municipal de Compromís, Joan Ribó, i el portaveu municipal d’EU, Amadeu Sanchis. D’aquesta manera, reclamen que l’Ajuntament de València, “d’acord” amb els citats estudis “aplique el punt primer de l’article 15 de la Llei 52/2007 de la Memòria Històrica” i que “queden sense efecte els esments commemoratius” franquistes.
Els representants de l’oposició han avançat que si el Govern local no accepta la seua nova proposta acudirà als tribunals perquè s’aplique la Llei de Memòria Històrica, s’accepten els acords plenaris sobre aquest tema i es respecten els informes presentats aquest dimecres, com ha afirmat Sanchis, que ha considerat que “sembla que els tribunals és l’única forma que entén el PP” per a actuar.
En aquesta línia, han recordat que al juliol de 2012 Francisco Franco va deixar de ser “Alcalde Honorari” de València “per sentència judicial, gràcies a la denúncia que va presentar Compromís” després que al juliol de 2011 el PP rebutjara una iniciativa de la coalició per a demanar aquesta mesura.
Garrotada
El portaveu d’EU ha considerat que els dos informes fets per la Universitat de València són “una garrotada acadèmica i jurídica a l’equip de govern” municipal i ha opinat que és “vergonyós” que institucions universitàries “hagen de recordar a un ajuntament les seues obligacions legals”.
Els reconeixements que reclama el PSPV, Compromís i EUPV que queden sense efecte són els referits a Alcalde Honorari per a Adolfo Rincón de Arellano; Fills Adoptius per a Antonio Aranda, Carlos Asensio, Ramón Laporta, Maximiliano Lloret, Antonio Barroso, Camilo Alonso Vega, Jorge Vigón Suero-Díaz, Cirilo Cánovas, José Luis de Arrese, Pedro Gual, Mariano Navarro, Jesús Posada Cacho i Antonio Rueda i Sánchez Malo, i les Medalles d’Or concedides a Francisco Franco, José Ibáñez, Ramón Laporta, Diego Salas, Luís Carrero, Antonio María d’Oriol, i Antonio Rueda i Sánchez Malo.
A aquestes distincions se sumen les de Fill Predilecte de Miguel Abriat i les de Regidors Honoraris per a José Iruretagoyena Sochaga i Gustavo Urrutia González. L’informe de la Clínica Jurídica per la Justícia Social considera que “a tots ells seria aplicable la Llei de Memòria Històrica interpretada a través dels nostres principis constitucionals i la jurisprudència exposada ja que no hi ha dubte que van dur a terme actuacions que van infringir els principis de democràcia, llibertat i pluralitat política”.
Aquest departament de la Universitat de València indica també en el seu escrit que “en virtut d’açò, l’Ajuntament de València estaria obligat a prendre les mesures oportunes per a la retirada d’esments commemoratius d’exaltació personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.
