L’Autoritat Portuària d’Alacant (l’Alacantí) ha aprovat la convocatòria d’un concurs públic per a la construcció i explotació d’una planta de producció i subministrament d’hidrogen renovable al moll 19. L’organisme ha situat la iniciativa com un projecte “clau” dins de la seua aposta per les energies renovables i per reduir la petjada de carboni del recinte portuari.
El projecte s’emmarca en la línia estratègica del president de l’entitat, Luis Rodríguez, amb l’objectiu de convertir el port en “un node energètic intel·ligent, verd, innovador i competitiu a la Mediterrània”. La planta forma part del projecte Portali-H2 i, segons el comunicat de l’autoritat portuària, suposa “un avanç decisiu en la integració de tecnologies industrials netes” per a millorar l’eficiència energètica i reduir les emissions associades a les operacions del port i al transport marítim i terrestre vinculat a la infraestructura.
La instal·lació ha de permetre produir, emmagatzemar i subministrar hidrogen renovable des de la dàrsena per a facilitar “solucions de mobilitat i logística més sostenibles” orientades a bucs, maquinària portuària i flotes terrestres. L’ens portuari també vincula el concurs al seu compromís de descarbonització, en consonància amb el Pacte Verd Europeu i el marc estratègic del sistema portuari estatal.
El concurs pretén seleccionar l’oferta que es tramitarà per a l’atorgament d’una concessió administrativa amb un termini de 30 anys. L’Autoritat Portuària posa a disposició del futur concessionari una superfície aproximada de 500 metres quadrats per a la planta a l’extrem sud del moll 19 i més de 3.000 metres quadrats addicionals al dic d’abric per a instal·lar sistemes de generació elèctrica d’origen sostenible, com ara energia solar o eòlica, que alimenten el procés.
La solució tècnica haurà d’incloure una capacitat d’electrolitzadors al voltant d’un megawatt i un disseny que minimitze l’impacte visual i garantisca “els màxims estàndards de seguretat i compatibilitat ambiental”. Les empreses interessades hauran d’aportar un projecte bàsic d’obres i instal·lacions, un pla d’explotació, un pla estratègic i comercial i una memòria econòmica i financera que acredite la viabilitat i la seua contribució efectiva als objectius de sostenibilitat del port.
El plec també preveu que la planta s’alimente majoritàriament amb energia renovable generada al mateix recinte, amb la finalitat de reforçar l’autosuficiència energètica i reduir la dependència de fonts fòssils. L’actuació s’integra en l’Agenda Estratègica de Transició i Eficiència Energètica del Port d’Alacant i es vincula a iniciatives com el clúster Vahia 2030, amb la voluntat de consolidar un ecosistema energètic avançat i atraure inversió i coneixement al voltant de l’hidrogen verd. Les empreses poden consultar el plec i la documentació a la web de l’Autoritat Portuària i a les seues oficines, dins dels terminis establits en la convocatòria.
Els riscos del projecte: eficiència, aigua i control de fuites
Informes d’Ecologistes en Acció, de l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) i estudis acadèmics recents assenyalen que una planta d’hidrogen renovable com la projectada al Port d’Alacant pot comportar inconvenients si no es concreta molt bé per a què i amb quines garanties: l’electrificació directa sol ser més eficient i amb menys impactes que “passar” per l’hidrogen en molts usos, segons una comparació publicada a la revista Energy (2025).
Ecologistes en Acció (2021) adverteix del risc de sobredimensionar l’H₂ com a “solució universal” i de reforçar infraestructures que després no tinguen una demanda justificada. Es basen en un estudi publicat a la revista ScienceDirect.
Produir 1 kg d’hidrogen verd pot requerir entre 17 i 22 litres d’aigua, que és, aproximadament, entre 12 i 15 botelles grans d’1,5 litres o una garrafa gran de 20 litres com les que s’usen en dispensadors. L’IRENA estima eixes intensitats de consum segons la tecnologia, i l’Observatori Tecnològic de l’Hidrogen d’Enagás (desembre de 2025) recorda que, tot i que el mínim teòric és de 9 litres per kg, en la pràctica el consum sol pujar perquè l’aigua s’ha de purificar i hi ha pèrdues en el procés.
Un treball molt citat a Atmospheric Chemistry and Physics (Ocko i Hamburg, 2022) alerta que les fuites d’hidrogen no són neutres climàticament perquè poden provocar escalfament indirecte en alterar la química atmosfèrica, un factor que obliga a ser especialment exigents amb el disseny, la detecció de fuites i els protocols de seguretat.
