La plantilla d’À Punt, reunida en assemblea, ha fet públic un comunicat en què assegura que, des del canvi de govern autonòmic, la radiotelevisió pública ha patit “una sèrie de canvis” amb què discrepa i que, a parer seu, minven la seua missió de servei públic. Segons el text, la modificació legislativa recent “ha convertit la radiotelevisió pública en corretja de transmissió del Consell” i ha reduït l’autonomia de l’ens, tot suprimint el Consell de la Ciutadania i deixant sense veu efectiva el Consell d’Informatius.
Un dels punts centrals del comunicat és el rebuig al nou llibre d’estil aprovat “a correcuita”. La plantilla afirma que el document “elimina qualsevol referència a la violència de gènere” i incorpora la cobertura d’actes taurins, fet que ha activat la clàusula de consciència d’alguns treballadors. També critica que el llibre “obri la porta a la incorporació del castellà de manera massiva” i que, a més, imposa “un valencià col·loquial lluny de l’estàndard”. “Ens avergonyim del deteriorament que pateix la llengua”, apunten, i denuncien la incorporació de professionals “sense el nivell mínim de valencià” en algunes finestres.
El cas Cecopi i la petició de responsabilitats
El comunicat també aborda el conegut com a cas Cecopi. La plantilla es declara “avergonyida” per la gestió i assenyala que l’empresa “ha decidit investigar la filtració” a una altra televisió “i no les persones que van decidir no lliurar les imatges i l’àudio a la jutgessa”. Exigeixen “explicacions i transparència” i “responsabilitats” tant a l’anterior direcció d’Informatius com a l’actual, així com a la cap del Departament Jurídic. “A la redacció se la va enganyar dient que sí que s’havia enviat”, afegeixen, i remarquen: “Volem recordar que la plantilla no és la direcció.”
“Notícies al dictat”, externalitzacions i precarietat
Pel que fa als continguts, la plantilla denúncia “manipulació en els informatius amb notícies al dictat”, extensible a altres programes de contingut informatiu. També acusa la direcció d’haver impulsat “una privatització brutal” de programes de ràdio i televisió “sense precedents”, amb la consegüent pèrdua de qualitat i d’ús de la llengua. En l’àmbit laboral, assenyalen “precarietat per les interinitats”, fines terminis de contractes abans dels tres anys, l’absència de conveni després de huit anys i litigis pels triennis: una situació que, segons indiquen, “dona com a resultat una plantilla coaccionada, amenaçada i precaritzada”.
Malgrat el panorama que descriuen, el text reivindica el compromís professional dels equips del web, xarxes, ràdio i televisió públiques. Recorden que “hem demostrat que, a pesar de tot, som professionals”, amb referència a cobertures recents, i tanquen amb una crítica directa a la direcció: “Si no ho fem ara és perquè no ens deixen.”
